Presentem “Cavallet de mar”, de Miquel Català
El proper divendres 30 de juny rebrem la visita del poeta valencià Miquel Català (Algemesí, 1961), pseudònim de Miquel Llàtzer Paños, que vindrà acompanyat d’Isabel Gomis Tello per presentar i recitar el seu tercer poemari, Cavallet de mar (Neopàtria, 2015).
Llicenciat en Filologia catalana per la Universitat de València, Català exerceix la docència des de fa més de trenta anys a instituts del País Valencià. Abans de Cavallet de mar, va publicar els poemaris Poemes de la nina libèl·lula (Germania, 2012) i Poemes de la nina mandarina (Germania, 2014). Els seus poemes també han aparegut a les antologies Estels de paper. Vint-i-un poetes per al segle XXI (Germania, 2012, a cura de Manel Alonso), La poesia, una sola veu, I trobada a Vinaròs (Fundació Caixa Vinaròs, 2014) i a Poemes. I Trobada poètica de l’Editorial Neopàtria (2015).
Miquel Català ha participat en nombrosos recitals de poesia, que sovint el porten més enllà del País Valencià. Aquí el teniu recitant dos poemes a la llibreria Alibri, ara fa quatre anys:
Per descriure-us la seva poesia, ens remetem al que han escrit Joan Pau Cimarro i Manel Alonso:
La poesia de Miquel Català és d’una senzillesa subtil. Darrere de les paraules s’amaga la claredat i la netedat d’un estil franc i directe: pur com l’aire on s’ensuma l’aroma de les mandarines i la flaire del vol de la libèl·lula. Mentre que al primer poemari, els Poemes de la libèl·lula, el vol d’aquest insecte de ressonàncies fantàstiques de felicitat buscada, i trobada, esclatava de sorpreses musicals, i al segon poemari, Poemes de la nina mandarina, la flaire cítrica tenia colors múltiples, ens trobem amb aquest tercer poemari, Cavallet de mar, un salt qualitatiu on, sense abandonar la bellesa i el desig sense complaença, trobem una veritable poesia de combat. Combat contra la intolerància i el fanatisme, contra l’abandonament i la passivitat anestesiada de la indiferència.
JOAN PAU CIMARRO (del pròleg a Cavallet de mar)
La poesia de Miquel Català, influenciada per Miquel Martí i Pol, Joan Margarit i Vicent Andrés Estellés, oscil·la des d’un realisme social on trobem un individu indignat, combatiu, que ens parla no sols de la situació civiconacional i internacional, sinó sobre el mateix fet poètic, i l’actitud personal de la majoria de la ciutadania davant de tanta injustícia com s’està perpetrant cada dia al món i en especial en aquest país de sainet, però també trobem un Miquel Català antítesi del poeta tendre, alegre, que es mostra en altres ocasions, ara és un home enfadat, un escriptor directe que deixa poc espai a les concessions estètiques, per a després evolucionar cap al realisme intimista i una lírica farcida de referents del gènere fantàstic i d’aventures, de paisatges exòtics on sense acabar d’abandonar del tot eixe to combatiu i de denúncia ens parla d’allò que el mou a escriure, l’amor: «el meu cavallet de mar / els poemes a l’amada», la recreació d’un paisatge, d’un instant de felicitat: «Adore les hores tranquil·les / mirant la mar / el clar cel blau / les aigües verd turquesa…» , el fet poètic, l’interés per la justícia social.
MANEL ALONSO (al blog de l’editorial Neopàtria)
La presentació i el recital tindran lloc a la sala d’actes de la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, divendres 30 de juny a les 19h. L’accés és lliure i gratuït.
Per saber-ne més:
Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. “Miquel Català”.
Lletres en xarxa. Blog personal de Miquel Català.
Neopàtria. Blog de l’editorial.
…
Deixa el teu comentari!