Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novetat

Barcelona cinema… En la Ciudad (Cesc Gay, 2003)

23 juny 2017 Sense Comentaris

portada

Si t’agrada el cinema coral de Robert Altman i Woody Allen, però no tens ganes de creuar l’atlàntic, el  presentem un clàssic contemporani  del nostre cinema: En la ciudad.

Cine d’autor fet a casa nostra de la mà de Francesc Gay i Puig, més conegut com a Cesc Gay. En la Ciudad és el tercer llargmetratge del barceloní i va ser presentat al Festival de San Sebastian en el seu moment.

Però quina ciutat? Poder qualsevol gran ciutat europea podria servir com a escenari  i  a les hores Barcelona és una excusa o més aviat  un desig, ja que la ciutat no és la protagonista d’aquest  grapat d’històries. Tot i que ens agrada veure allò que coneixem, perquè ens resulta proper i ens vèiem dins; els protagonistes reals són un grup d’amics que ronden la trentena, amb professions liberals i de classe acomodada.

Ens apropem a uns personatges que són burgesos.  Bones feines, bons restaurants i pisos de disseny els acompanyen al seu quotidià, però  en el fons estan profundament sols, atrapats en la incomunicació. Tothom amaga alguna cosa, algun secret inconfessable que tard o d’hora sortirà a la llum.

                        “-Ya lo hablamos, vale?”                                 
                                                                          “- Lo hablamos en otro momento”.
                                                                                                                                              “- Luego hablamos.”
 

Els diàlegs callen més del que diuen i això ho aconsegueixen en part les plomes de Cesc Gay i el seu col·laborador més fidel, Tomàs Aragay. La resta de mèrit recau sobretot en les millors interpretacions.

Els personatges

Mario (Eduard Fernández) és arquitecte i viu amb la seva parella Sara (Vicenta N’Dongo), que treballa com dissenyadora de vestuari al Teatre Lliure. Una infidelitat per part d’un dels dos, farà trontollar la seva suposada normalitat.

Irene (Mónica López) treballa al CCCB i té una filla amb el Manu (Chisco Amado). El Manu es controlador aeri i es guanya molt bé la vida. Junts viuen en una pis enorme on sovint conviden als amics. Mentre Manu és extravertit i agraït amb la vida que porta, la Irene arrossega un conflicte interior que es veurà accelerat per un encontre inesperat.

Tomás (Àlex Brendemühl) és professor de bateria del Taller de Músics. Divorciat, amb un fill, i sempre als núvols; una nit s’embolica amb l’Ana (Miranda Makaroff), alumna seva i menor d’edat.

Sofia (María Pujalte) treballa a la casa del llibre. Asturiana de naixement, fa molts anys que viu i treballa a Barcelona. Te una aventura amb un empresari francès (Eric Bonicatto) i per despit començarà una relació amb l’Andrés (Jordi Sánchez), client de la llibreria. La recerca del idil·li i la mentida compulsiva seran l’exageració més paròdica i trista.

Eva (Carme Pla) és la germana de Irene i cunyada d’en Manu. Al inrevés que la Mónica, ella és una persona de portes cap en fora, sense por a equivocar-se. Encara que te un paper petit, la seva naturalitat ens farà somriure.

Cristina (Leonor Watling) fa de cambrera al Jamboree i li agraden les  motos. És un personatge petit que complementa la història d’en Mario.

assajos_film

Una imatge dels assajos amb Eduard Fernández, Leonor Watling i el director Cesc Gay.

La immensa majoria de l’elenc  van ser alumnes de l’Institut del Teatre i  per tant vells coneguts. Poder aquest fet, sumat a la direcció d’actors, han fet que els personatges siguin tan pròxims i reals a la pantalla.

Banda Sonora Original

El tema principal que s’anirà repetint al llarg de la pel·lícula com un leitmotiv és “When it rains” (Largo, 2001) de Brad Mehldau. La banda sonora la signen els músic catalans Joan Díaz i Jordi Prats, que a més d’adaptar la peça de Mehldau, creen atmosferes de silenci i d’intimitat. El jazz s’amalgama amb la millor Nina Simone, l’argentí Kevin Johansen, Carla Bruni o fins i tot el Pollito de California. Podeu fer un tastet a la playlist del nostre Spotify.

A la ciutat

Una Barcelona íntima (bars, restaurants, cambres, cuines, terrasses, balcons, patis,…) que es reconeix en el seu anonimat i ambigüitat, com el títol del film indica.

El Port Vell, La Barceloneta, El Raval, un evocador travelling de La Rambla de nit , El Palau de la Música Catalana a la sortida d’un espectacle, són uns quants exemples fàcils de reconèixer.

Seguim els personatges en el seu dia a dia, i així ensopeguem amb altres escenaris urbans:

  • El CCCB. Centre cultural emblemàtic al cor del Raval on treballa la Irene. Qui ha visitat algun cop les exposicions del CCCB, ha pujat per les seves interminables escales mecàniques.
  • CCCBTeatre Lliure (Carrer Montseny, 47). Espai d’exposició i arts escèniques al barri de Gracia.
  • Cinemes Renoir (Floridablanca, 135). L’alternativa als cinemes Verdi.
  • Cafeteria La Catalana (Rambla de Catalunya, 40). Decoració i preus modernistes.
  • Carmelitas (Doctor Dou, 1). D’ençà l’escena entre Mario i Cristina ha canviat d’amo i de decoració.
  • Dos Trece Restaurant (Carrer del Carme, 40). Just davant del Carmelites es va filmar un altre dinar d’amigues on Sara, Sofia, Irene i Eva, xerren sobre els homes i les relacions de parella.
  • Casa Leopoldo (Carrer Sant Rafael, 24). Poder el restaurant més famós del Raval gràcies a la seva clientela lletraferida. Mendoza, Marsé, Maruja Torres, Terenci Moix, i el més fidel de tots en Manolo Vázquez Montalban.
  • Jamboree (Plaça Reial, 17) En Tomás té bolo aquesta nit i mentrestant en Mario i en Manu conversen amb la cambrera.
  • Marmalade (Riera Alta, 4-6). Muebles Navarro va ser una botiga de mobles reconvertida en bar amb les taules i cadires heretades del antic negoci. Anys enrere era un bar que donava cabuda a l’exposició artística, un espai eclèctic (mobiliari dels anys 70), original i agradable on fer una copa. Actualment reconvertit en restaurant de moda i rebatejat com Marmalade.

mario_i_cristina

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.