La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana… La saga de los Rius d’Ignacio Agustí
La saga de los Rius
Mariona Rebull / El viudo Riu / Desiderio
Ignacio Agustí
Barcelona mai va ser una ciutat fàcil. Quina visió de la història de la ciutat, la història, la societat i les persones té un autor català, franquista i regionalista? En aquest article fem una valoració purament sociològica, literària i artística dels continguts de les obres sense cap tipus de valoració política ni ideològica. Evitades les suspicàcies avui us proposem i presentem la sèrie literària ‘La ceniza fue árbol’ d’Ignasi Agustí, més coneguda per l’adaptació televisiva ‘La saga dels Rius’.
La saga dels Rius, va ser una sèrie de TVE rodada l’any 1975 i emesa el 1976, dirigida per Pedro Amalio López, amb la música d’Augusto Algueró i la producció i guió de José Vila-San Juan. La careta d’inici de la sèrie mostrava unes aquarel·les que il·lustraven la Barcelona de l’època mesclat amb les lletres de crèdit. Va ser la primera sèrie de televisió rodada a Espanya en color. Tot i que es va filmar en castellà, l´emissió a Catalunya es va fer en català. La sèrie està basada en les novel·les ‘Mariona Rebull’, ‘El viudo Rius’ i ‘Desiderio’ d’Ignasi Agustí que aplegà en la sèrie titulada La ceniza fue árbol –amb d’altres títols-, on hi explica la història d’una família burgesa barcelonina des de la Guerra de Cuba fins a l’esclat de la Guerra Civil. L’adaptació televisiva té un total de 10 capítols on narra la vida de tres generacions d’una família de la burgesia industrial barcelonesa que disposa d’una fàbrica de teles entre els anys 1880 i el 1916, en tres àmbits diferents: el sentimental, el costumista i l’històric. En aquesta obra es representen diferents esdeveniments com la bomba que va esclatar al Liceu en aquella època i es representen els diferents estils de vida, com els de la burgesia i els moviments anarquistes.
Ignasi Agustí estudià als jesuïtes i es llicencià en dret a Barcelona. Va començar escrivint en català i, així, publicà el recull de poesies El veler (1932), el drama en vers L’esfondrada (1934) i la narració Benaventurats els lladres (1935). Militant de la Lliga Regionalista, en esclatar la Guerra Civil fugí de Catalunya per establir-se a la zona franquista on col·laborà amb Josep Vergés i Matas, portaveu dels falangistes catalans, en la fundació de la revista Destino. Acabada la Guerra, tornà a Barcelona i reprengué la seva activitat literària només que escrivint en castellà. Agustí arribà a dirigir Destino i, durant uns mesos, el diari barceloní Tele/eXpres. Des de 1962 fins a 1971, Ignasi Agustí fou el president de l’Ateneu Barcelonès. Els seus manuscrits es conserven a la Biblioteca de Catalunya.
Més informació sobre Ignacio Agustí.
Deixa el teu comentari!