A tumba abierta: autobiografía de un grifota / Oriol Romaní.- [Madrid]: Libros de Ítaca, 2014.

Aquest llibre és la vida d’el Botas, un grifota. Grifa és marihuana processada, haixix, o kiffi. Però no tot a la vida del Botas s’ha reduït a això. Va viure en una família sense pare, i bastant pobre i la seva escola va ser el carrer, del carrer als correccionals, a les escapades, a viure amb les gitanos, a l’exèrcit i a la Legió. Allà s’hi va passar anys, com a soldat o com a presidiari, molts anys. I va tornar carregat de droga i decidit a adoptar-la com a mode de vida. Els hippies començaven a sorgir, però fins aquell moment els grifotes eren bales perdures ex-legionaris, que vivien al costat fosc de la llei, en pensions barates d’un barri xino que a ningú se li acudia anomenar Raval o Ciutat Vella. De cop i volta tots els nens de casa bona volien fumar i el que ell feia estava de moda.

És una història trepidant, amb altibaixos perquè les vides reals són així, no és una novel·la, tot i que es llegeix com si ho fos.

Nací el 25 de julio del 37. Mi padre era de la CNT. En aquella época, en el 37, era de la CNT, ¿no? Y mi madre era una chiquilla de un pueblo… pero el padre de mi madre era un borracho y mi madre estaba loca por casarse, pa salirse de su padre, de su abuelo y de su padre, ¿no?, y ya está… entonces nos vinimos a Barcelona. Yo era muy pequeño, claro, nací en el 37 y nos vinimos a Barcelona en el 38, o sea, un año. A más, resulta que mi padre, cuando en el 39 ya Franco estaba metido en Barcelona, casi, entonces mi madre y yo nos fuimos pa Francia, con toda la riada de gente que se iba pal norte, y cuando estábamos en Francia mi abuela, la madre de mi padre, nos llamó para que volviéramos. Cuando vinimos ya habían matado a mi padre, aquí en la calle Aviñó. Y mi madre sabe quién fue, pero nunca me lo ha querido decir… vamos, no lo ha dicho nunca a nadie. Cuando vinimos, ya había acabado la guerra… ya estaba Franco, de jefe.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Droga, novel·la barcelonina, Oriol Romaní