Poesia i dansa: evitant la línia recta
Llegim al blog El saber no es un lujo una reflexió que ens ve de perles per preparar l’acte de dansa i poesia que la Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda us proposa la setmana vinent: la interpretació en clau de dansa del poema que Antònia Vicens ha escrit pel Dia Mundial de la Poesia.
De vegades abusem una mica de l’adjectiu “poètic”, i l’apliquem amb criteri dubtós a altres expressions artístiques, molt sovint a un determinat tipus de cinema o fotografia. La facilitat amb què ho fem contrasta amb la dificultat de concretar què volem dir exactament, i nosaltres no som una excepció. Però la cosa s’entén millor certament quan pensem en l’oposició (molt matisable) entre prosa i poesia.
Al blog que citàvem més amunt, Javier Estangüi planteja algunes semblances entre dansa i poesia a partir de la lectura de la Filosofia de la dansa de Paul Valéry i d’un article del psicòleg Erwin Strauss (“El movimiento vivido”). I una de les semblances que més ens ha cridat l’atenció és precisament la que les contrasta amb a la prosa. “Prosa”, escriu Javier Estangüi, ve de “propsus”: línia recta. Associem la línia recta a un moviment funcional, cap endavant. La poesia i la dansa, en canvi, sacrificarien la funcionalitat a l’expressivitat. Els moviments dels ballarins i la disposició de les paraules en el poema no tenen una finalitat externa a si mateixos. I és potser per això que transmeten alguna cosa semblant a la llibertat.
Dimarts vinent (19h), Dia Mundial de la Poesia, evitarem la línia recta amb la companyia dels membres del col·lectiu “Poesia i moviment”, que interpretaran poemes d’Antònia Vicens des de la dansa contemporània.
Us deixem amb alguns poemes i cançons relacionats amb el món de la dansa. El ball i la dansa sovint hi estan associats a la mort i a l’amor, però també és habitual relacionar el ball i la dansa amb la mateixa pràctica de l’escriptura, com fa William Carlos Williams a Patterson:
No sabem res i no podem saber res tret
de la dansa, dansar segons la pauta
del contrapunt,
satíricament, el peu tràgic
…
Aquí teniu algunes propostes. Si se us acut algun altre llibre o poema, compartiu-lo amb nosaltres:
GARCÍA LORCA, Federico. “Danza de la muerte”, a Poeta en Nueva York. Madrid: Cátedra, 2005.
LARKIN, Philip. “Razones para asistir”, a Poesía reunida. Barcelona: Lumen, 2014.
MARTÍ I POL, Miquel. “Pas de dansa”, a La pell del violí. Barcelona: Edicions 62, 2000.
PLATH, Sylvia. “The Night Dances”, a Sóc vertical: obra poètica 1960-1963. Barcelona: Proa, 2006.
SEXTON, Anne. “Cómo bailamos”, a El asesino y otros poemas. Barcelona: Icaria, 1996.
TAVARES, Gonçalo M. El libro de la danza. Barcelona: Kriller71, 2015.
WILLIAMS, William Carlos. Paterson. Madrid: Cátedra, 2001.
Per saber-ne més:
Estangüi Ortega, Javier. “Danza y poesía”, a El saber no es un lujo [en línia], 19 de abril de 2012.
…
Deixa el teu comentari!