La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Pas de ratlla, de Manuel de Pedrolo
Pas de ratlla / Manuel de Pedrolo.- Barcelona: Proa, 1972.
Una novel·la de Pedrolo que no sol aparèixer en les llistes de les seves obres més destacades, la comparació amb les grans obres de Pedrolo fa que aquest llibre sembli (injustament) una obra menor. El llibre ens planteja un crim accidental, i l’ocultació d’aquest crim, però algú ho ha vist, i comença un xantatge per aconseguir a canvi del seu silenci un altre assassinat. Una cosa és un accident, però amb premeditació la cosa ja pren tot un altre aire, representa un salt, un “pas de ratlla” que el protagonista malda per evitar, però n’està acorralat.
I a l’altra banda? A l’altra banda tenim a la dona del xantatgista, que li sobra i es vol treure de sobre i en ser testimoni d’un crim se li obre el cel. Però les coses prendran un gir inesperat, perquè els personatges de Pedrolo tenen ànima, i un personatge bo no farà res dolent, o potser sí si no li queda més remei?
Insegur, avança fins a la paret on, sense colpejar-la, deixa reposar lentament els braços per enfonsar el cap en el dors de les mans que s’han obert amb un gest gairebé espasmòdic i sense vibració.
A baix es bada i es tanca repetidament la porta amb un breu cop de timbre, perquè aquesta és l’hora de les parelles. Ara, però, ja no pensa, com feia de primer, en tota aquella activitat eròtica i venal que té lloc darrera les peortes, en el refugi de les modestes habitacions del pis de sota. No pensa en res.
Amb la cara repenjada en els nusos de les mans, aguts i feridors, deixa que passi un temps, llarg i sense consol. I només al cap d’una estona retroba, dintre seu, el somrís tendre i una mica trist de la boca carnosa.
Deixa el teu comentari!