La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Marcos Ordóñez
Aquest mes, des d’aquest racó de recomanacions teatrals de la biblioteca, volem fer un salt cap a l’altra banda: deixem per un moment la dramatúrgia, els assajos i l’escenari i ens centrem en la platea. En la recepció de l’espectacle. En la mirada de l’espectador; en la seva anàlisi d’allò que ha escoltat, d’allò que ha vist, que ha sentit. En la mirada d’un espectador molt concret, que seu probablement acompanyat d’un bolígraf i un petit bloc: l’espectador professional. El crític teatral.
“Escribe siempre lo que sientes, pero arguméntalo y modera tu tono: demasiada crispación y bronca hay a nuestro alrededor. A la hora de hacer una crítica, esfuérzate en buscar también lo positivo, lo que crees que vale la pena, y destácalo. Parece más agradecido lo otro: el sarcasmo dañino, la descalificación rotunda. Como yo también lo he practicado, te digo que pienses en aquel precepto antiguo: “No quieras para los demás lo que no quieras para ti”.
Qui parla així de la crítica teatral és Marcos Ordóñez (Barcelona, 1957). Novel·lista, periodista, analista teatral i cinematogràfic, professor universitari de guió i direcció d’actors…, si ens centrem en la seva activitat de crític podríem dir que, tal com l’anomenen sovint entre la professió teatral, és El Crític, així, en majúscules. Durant els darrers trenta anys ha publicat les seves opinions sobre els espectacles de la cartellera barcelonina en diversos diaris. I gràcies a la seva sensibilitat, la seva capacitat expressiva, l’enorme coneixement del món sobre el que escriu, i l’evident afecte que mostra per la feina que ha de valorar, s’ha guanyat el respecte tant dels professionals com dels espectadors que el segueixen.
“Em pregunto si he arribat a estimar i comprendre el teatre tant com Marcos Ordóñez”. NÚRIA ESPERT.
“Ell és qui més i millor ha escrit de teatre en aquests darrers trenta anys. Mai he sabut si el millor és la passió amb la que ve al teatre o la passió amb la que després explica allò que ha vist. Es més que un crític: és l’espectador que tots volem tenir.” JOSEP MARIA POU.
“El teatre i l’ofici de crític com a passió vital. Si estimes les seves crítiques, llegeix-les. Si les odies, també. Sigui com sigui, són imprescindibles.” MARIO GAS.
Si vols descobrir, o bé rellegir, una bona mostra de les cròniques i anàlisis teatrals que Marcos Ordóñez ha publicat, et recomanem tres llibres que t’ofereixen les Biblioteques de Barcelona.
‘Molta comèdia. Cròniques de teatre: 1987-95′, La Campana, 1996.
A Molta comèdia, Marcos Ordóñez usa amb total llibertat les eines de treball d’un crític que no es veu sotmès a les presses de l’endemà de l’estrena. Els seus textos, doncs, tenen una riquesa molt atractiva de plantejament i de contingut, harmonitzen la crítica i la informació, i de fet el volum es converteix en un «diari de teatre» ple de suggestió. Inclou un índex de referències (obres, autors, actors, directors, escenògrafs, etcètera) amb més de dues mil entrades diferents.
A pie de obra. Alba, 2003.
A pie de obra pren la forma de diccionari personal per conduir el lector a través d’un apassionant recorregut per la història del teatre, on els autors més interessants de les modernes tendències contemporànies s’uneixen als clàssics que mai no deixen de representar-se. Presenta també perfils d’actors, directors, companyies teatrals emblemàtiques, i no poques reflexions sobre el món del teatre i el que acostuma a succeir a l’altra banda del teló.
Telón de fondo. El Aleph, 2011.
A Telón de fondo, Marcos Ordóñez repassa, a cavall entre la memòria i l’assaig, el món de l’escena des del record dels seus anys de formació fins a la més recent actualitat. Aquest llibre respira sentit comú, humor, passió, saviesa i amor pel teatre. Un llibre destinat a convertir-se en un text de referència per a la gent de l’ofici i, també, per als espectadors que volen anar més enllà i gaudir d’una lúcida anàlisi de tots els elements que fan possible l’art dramàtic.
Per acabar, farem esment del comentari d’un jove i amb èxit dramaturg barceloní. Havent estrenat al Teatre Nacional, i havent llegit la crítica de Marcos Ordóñez, va escriure en el seu facebook: “Després de gaudir de la generositat i la perspicàcia amb què explica tot allò que li ha agradat de l’espectacle, mentre penses que tu no ho hauries pogut dir millor, arribes a la part de les coses que no li han fet el pes. Ai. Però quan l’has llegida, no només penses que té tota la raó del món, sinó que a més a més tens la convicció d’haver après un munt de coses.”
Definitivament, quan un es dedica a opinar sobre la feina dels altres, aconseguir que el criticat pensi això de la teva no és, sens dubte, a l’abast de tothom.
Deixa el teu comentari!