El lector opina
CRIMS NOSTRATS
Per Sant Jordi del 2015 alguns negrots nostrats i reconeguts amb d’altres de novells varen cometre un crim a petició d’Edicions Xandri. Mitjançant un sorteig que adjudicava, a sis escriptores i sis escriptors, dotze tradicions amb les que inspirar els seus relats. Elles si han de matar, maten. Ells no es queden pas enrere i pels seus crims els reconeixereu. No els hi va costar gens, robar, matar, extorquir, traficar o maltractar física i psíquicament als personatges dels seus relats seguint el Costumari Català d’en Joan Amades. Els relats són el resultat d’un collage fet amb moltes tonalitats de negre i probablement en tots ells podem trobar el tret identitàri que els converteix en “nostrats”. Un repte assolit amb escreix que obre la porta a seguir treballant la tradició dins del gènere negre. Els dotze relats ens permeten una lectura àgil i selectiva. Per gaudir de la seva singularitat adjudicarem una primera impressió de cada relat.
Seny i rauxa d’ Anna Maria Villalonga: Frisós ecumènic.
Botifarra negra d’en Miquel Giménez: Trencadís complicat.
Ball de bastons de Roser Cabré: Capciós.
Sang i fetge d’en Sebastià Bennasar: Estadístic.
Calçotada de Laura Día-Roig: Canònic.
“Ç” d’en Marc Carreté: Simbòlic.
Boletaire de Mayte Duarte: Antropològic.
La moreneta d’en Marcel Pujol: Selfie anímic.
La rosa i el llibre de Liz Castro: Tecnològic.
La pela és la pela d’en Sergi Marabal: Psicològic.
Caga-tió de Glòria Fernàndez: Victorià.
Bon cop de falç d’en JR Armadàs: Periodístic.
MAYTE DUARTE SEGUER
Deixa el teu comentari!