Inici » Barcelona Cinema, Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, Espai Barcelona, General, Novetat

Barcelona cinema… Mónica del Raval (Francesc Betriu, 2009)

18 novembre 2016 Sense Comentaris

portadaRamona Coronado García, natural de Villamanrique (Província de Ciudad Real) porta més de 30 anys exercint la prostitució. A les golfes del Cafè de l’Òpera, en plena Rambla i davant del Liceu, la Mónica ens farà còmplices de la història de la seva vida. Meitat documental meitat ficció, a Francesc Betriu li agrada jugar amb l’escenificació i l’ambigüitat dels fets que ens explica. De vegades l’espectador creu al 100% les històries i anècdotes de la protagonista, i d’altres només és testimoni d’una farsa esperpèntica portada a la ficció més casolana. Però és clar, quina proporció tenim de realitat i quina de ficció? Aquesta és una de les virtuts de la pel·lícula, i el joc de miralls està servit des del principi, que s’obre i es tanca amb la meravellosa ària Casta Diva.

¿Però qui diantres és Mónica del Raval? Nascuda a un poble de La Manxa (on per cert passa la Ruta del Quixot), la Ramona ho va tenir clar de ben joveneta. Alumna exemplar i gens beneita, des de sempre es va sentir atreta pels plaers del sexe, convertint-se ràpidament en el pendó del poble (o així ho expliquen els seus familiars). La família es va mudar i ella va començar a oferir-se per les carreteres de la comunitat valenciana, per instal·lar-se més tard al barrio chino de València com a Heidi. Palma de Mallorca la va acollir com a Marta, i Barcelona on també l’anomenen la Chicholina, la va reconvertir en Mónica. El gentilici es obvi, porta 20 anys comerciant amb el seu cos pels carrers del Raval.

La nostra Fanny Hill manxega impacta molt el primer cop que la veus. No és fàcil no girar-se si te la trobes per la Rambla, jo diria que és gairebé impossible. Vaja, que només passaria desapercebuda a una pel·lícula de John Waters o Federico Fellini.

monica_princesaEl que sorprèn més de la Mónica és el seu tarannà tranquil i reposat. La seva franquesa i naturalitat la descobreixen com una dona trempada i senzilla. Estem davant d’una professional del sexe amb vocació, una supervivent, un animal de carrer,  pessetera, rotunda, educada i intel·ligent; que va escollir la escola de concupiscència (com diria el capellà del barri) i d’aleshores ençà… ha plogut molt!

En el seu relat/retrat desfilen meretrius, amics,  familiars, clients despitosos, transvestits, ex-parelles, i evidentment els veïns i veïnes del barri del Raval. La seva quotidianitat es mou entre bars de copes, els cafès, “la pelu”, les botigues de roba, la seva sabateria predilecta i el seu domicili (on només rep als clients de confiança).

Mónica del Raval ens recorda que hi ha realitats que no es poden extirpar fàcilment a cop d’intervenció urbanística. Com no podia ser d’altra manera, el seu domicili està a l’arxiconegut carrer del pecat, el Carrer Robadors. A Caligrafía de los sueños, Juan Marsé explica que la prostitució està documentada en aquest punt des de 1650.

 Us convidem a conèixer l’univers de la Mónica, que al llarg de més d’hora i mitja us delectarà amb un bon grapat de personatges grotescs (el Morgan, Amparito, el Jose, l’Antonio, el Maño, Justino…) amb intervencions “glorioses” que engrandeixen el mite.

 El quadre de la portada pertany a l’artista barcelonina Mariona Millà. La veurem al seu pis de l’Eixample on rep i paga a la Mónica per fer de model. ¿Una venus de Willendorf expressionista? Ja sabeu que l’art és un camp molt subjectiu.

los_machos_alfa

La reina del Raval amb seus dos mascles alfa: “Els Jules i Jim ibèrics”

pollo_rico

A destacar l’aparició de l’emblemàtic Pollo Rico (Carrer Sant Pau, 31).

Després de l’estrena del documental, a la Mónica la van trucar de les cadenes de televisió per entrevistar-la i fer-li reportatges a peu de carrer. La seva celebritat va traspassar, barris, ciutats i províncies. Corren rumors que a hores d’ara ha abandonat la prostitució, però és difícil saber-ho. Ens expliquen que últimament es passeja per la terrassa de La Monroe de la Filmoteca venent calendaris i DVDs, i és clar, els turistes flipen! I no és per menys!

Per saber-ne més, us deixem amb alguns vídeos d’aquest fenomen:

TV3, programa Sala 33, Entrevista d’Àlex Gorina al director i guionista Francesc Betriu.

Abans de convertir-se en Mónica. Fragment extret d’un film anglès penjat per Nazario Luque:

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.