La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: El dia del cérvol, de Marina Espasa
El dia del cérvol / Marina Espasa.- Barcelona: L’Altra, 2016.
La Minerva viu quasi reclosa fent la seva tesi (una tesi sobre el temps a la literatura francesa del segle XII), tot ho deixa per després. Fins que un dia, saturada, surt a prendre l’aire, queda amb unes amigues en un bar de Gràcia i comencen a aparèixer cérvols a la seva vida. Primer en les etiquetes d’una cervesa que estan promocionant i després per tot arreu, com un símbol, i li comencen a passar coses. Primer coneix un noi i després entra en contacte amb algú del passat dels seus pares, una mena de grup subversiu, i a partir d’aquí la cosa es comença a embolicar i ja no para, i anirem de Barcelona a Malmö i d’allà a Escània, amb un passaport fals com uns agents en missió, que de fet és una definició prou ajustada.
Després de La dona que es va perdre, torna Marina Espasa amb un novel·la plena de significats i capes, una novel·la més profunda del que podria semblar a primer cop d’ull i que fa bo aquella dita de no refiar-nos dels llibres prims.
Vaig ressucitar la moto. Feia setmanes que l’havia de portar al mecànic, però com que havia trobat la manera d’engegar-la -posant segona en baixada- ho anava endarrerint. Quan acabi la tesi. Tot era per a quan acabés la tesi: portar la moto a arreglar, tallar-me els cabells, comprar-me roba, marxar a fora els caps de setmana, anar més al cine… Tot de recompenses que em servien d’estímul per quedar-me a casa omplint pàgines i pàgines sobre cavallers medievals a la recerca d’aventures. De tant en tant, arribava a un punt de saturació com el d’aquell vespre i sortia a prendre l’aire. Començava juny i l’estiu es mastegava.
Feia quatre anys que treballava a la Universitat, al Departament de Romàniques. Un departament -i potser la Facultat sencera- que estava a punt de desaparèixer per culpa d’unes amenaces burocràtiques externes però també per l’esllanguiment dels rèptils que l’habitaven, entossudits a convertir-la en una llacuna pestífera i d’aigües immòbils. Tenia força avançada la meva tesi doctoral sobre el concepte de temps circular en la literatura francesa medieval, però si no l’acabava abans d’un any, ja em podia anar acomiadant del sou miserable que em proporcionava la venerable institució.
Deixa el teu comentari!