La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… Martin McDonagh (I)
Avui parlar
em de Martin McDonagh (Londres, 1970, de pares irlandesos), considerat per la crítica i el públic com un dels dramaturgs anglosaxons més destacat de les últimes dècades. La seva aparició en l’escena teatral britànica va ser espectacular: ‘La reina de bellesa de Leenane’ (1996) esdevingué un èxit immediat. Les crítiques en van destacar “el seu superb sentit de l’estructura i el diàleg, inusual en un autor debutant”. A més, sorprenia la mirada sense ni una engruna de misericòrdia de l’autor cap a les seves protagonistes: Mag i Maureen, una mare i una filla atrapades en un conte cruel situat en la Irlanda rural. Aquest text va ser dut a escena a Barcelona, al Teatre Condal, amb un esplèndid repartiment format per Montserrat Carulla, Vicky Peña, Àlex Casanovas i Jacob Torres. La producció va ser un gran èxit, i s’endugué 3 premis Butaca: millor muntatge teatral, millor actriu de teatre (Montserrat Carulla) i millor direcció (Mario Gas).
MAUREEN: ¿Sap? Li asseguro que em sembla que és exactament la mena d’home que m’agradaria trobar-me per portar-lo després aquí a casa i que la trobés a vostè, si és un d’aquests homes que li agrada matar velles.
MAG: Això que has dit és una cosa molt lletja, Maureen.
MAUREEN: ¿Ah sí?
MAG (pausa): A més, ¿per què hauria de venir des de Dublín fins aquí? Valdria més que seguís el seu camí.
MAUREEN: Vindria pel gust d’acompanyar-me. Matar-la només seria una propina per a ell.
MAG: ¿Què t’hi jugues, que abans et mataria a tu?
MAUREEN: No em faria res si estigués segura que tot seguit se la carregués a vostè.
El combat ple de maldat, bogeria, egoisme, passions reprimides i impotència del seu primer text és el punt de partida de l’estil McDonagh: una escriptura que cultiva un vessant extrem del “teatre de la crueltat”, conegut com in yer face. Es basa en accentuar els aspectes violents i grollers de les obres per captar l’atenció de l’espectador, amb situacions impactants que de cap manera el poden deixar indiferent. I McDonagh ho fa amb uns diàlegs esplèndids, amb un tractament dels personatges precís i sorprenent, amb un sentit del ritme i la sorpresa indiscutible. I per acabar-ho d’adobar, i aquí ve la cirereta del pastís, amb un extraordinari sentit de l’humor. “Els personatges van fent coses terribles i, simultàniament, parlant dels seus problemes quotidians. És divertit, però també inquietant. Et fa riure i al mateix temps t’espanta i et fa pensar”.
Dos anys després de l’estrena del seu primer text, l’autor, ja amb uns quants premis a la butxaca, tenia a Londres quatre obres en cartell –ningú no ho havia aconseguit des de Shakespeare− i `La reina de la bellesa´ s’enduia quatre Tonys pel seu muntatge a Nova York.
Amb els seus primers sis textos, tots ambientats a Irlanda com el primer, McDonagh va configurar dues trilogies: La Trilogia de Lennane i La Trilogia d’Aran. D’aquesta segona en destaca `El tinent d’Inishmore´, estrenada el 2003 al Teatre Nacional de Catalunya amb direcció de Josep Maria Mestres.
Es tracta d’una farsa desmesurada, una sàtira salvatge sobre el terrorisme a Irlanda als anys noranta, on les clatellades de McDonagh no es limiten als terroristes: ni un sol dels personatges, tots irlandesos, sembla tenir més de cent grams de cervell. Un cop més, les marques de la casa: una joia negra amb diàlegs brillantíssims, contínues i sorprenents giragonses de la trama i un final que du el crescendo de la història fins a les darreres i extremes conseqüències.
PADRAIC: I ara el Tommy està mort. Això és l’única prova que necessita aquest tribunal.
DONNY: ¿Quin tribunal?
DAVEY: Només és una prova circumstancial, això.
PADRAIC: Aquestes pistoles també són circumstancials, només, i els vostres cervells també seran circumstancials quan us surtin disparats del cap i quedin escampats per la paret.
DAVEY: Aquesta sentència no té cap sentit.
Continuarà…
Aquests són els textos i les pel•lícules d’aquest autor que us ofereixen les biblioteques de Barcelona:
TEXTOS TEATRALS
• La reina de bellesa de Leenane. La Magrana, 1999. T 841 Mac
• El tinent d’Inismore. Proa, 2003. T 841 Mac
• L’home dels coixins. Teatre Lliure, 2009. T 841 Mac
PEL•LÍCULES
• Escondidos en Brujas. Universal, 2008. DVD Esc
• Siete Psicópatas. Vértigo, 2012. DVD Sie
Deixa el teu comentari!