La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana: Vernon Subutex Vol. I de Virginie Despentes
Vernon Subutex 1 / Virginie Despentes
Avui us recomanem des de la Biblioteca el Carmel-Juan Marsé l’última novel·la de Virginie Despentes, Vernon Subutex 1, primera part de la trilogia. No és una novel·la purament barcelonina com les que recomanem habitualment al nostre blog però sí que és cert que hi ha un parell de capítols localitzats a Barcelona i que reflecteixen l’estat actual de la ciutat en l’àmbit social, polític i econòmic a més de portar l’acció de la història fora de París, en una localització menys opressiva i més lliure en l’àmbit ambiental i emocional de la història.
“...Barcelona sigue siendo esa puta amable que sonríe cuando le das propina, parece que nada puede anular su belleza, ni los turistas, ni los carteles publicitarios de ropa, ni los bloques de arquitectura moderna. Los contenedores de basura están alineados en la acera, cada cierto tiempo alguien abre la tapa y echa un vistazo. No se parecen entre sí. Un altermundista encuentra unos vaqueros de su talla, un chico del Este que empuja un carrito saca un rollo de cable, un anciano no ve nada que le guste, un africano extrae una cesta de mimbre, que llena de libros y periodicos.”
A més d’aquesta contextualització breu però interessant de dos capítols que encabeixen la recomanació al nostre blog, aquesta novel·la narra les aventures i desventures del Vernon, exvenedor de discos que sense feina i desnonat malviu allotjant-se temporalment a les cases de les seves antigues amistats amb les quals contacta a través de les xarxes socials. Mitjançant aquesta línia argumental senzilla Virginie Despentes ens presenta individualment uns personatges bàsics, els nous estereotips de la classe mitjana parisenca, les raneres d’una generació que prometia una regeneració de la societat i un canvi de mentalitat i que finalment s’han transformat en un grup d’individus egoistes, manipuladors, immorals, insensibles, inestables i sense cap argument sòlid per assolir la tan estimada societat de la llibertat, igualtat i fraternitat. Virginie ens parla de la suposada revolta de les noves generacions mitjançant uns comportaments més conservadors i autoritaris que la generació precedent que no pot mostrar cap món millor, només llegar un món decebedor i injust.
En aquesta història la Virginie no renuncia al tema de la llibertat individual i sexual i al feminisme personal i extrem que marca la seva obra, encara que els seus conceptes antropològics estan per sobre del seu personal feminisme -opinió personal-. Al llarg de tota la història utilitza la música per definir i contextualitzar els personatges que es van presentant en aquest “roadbook” de saló; i moltes vegades la música actua, diu, s’expressa i es comporta com un personatge més. Ja estem desesperats per la següent entrega!
Us deixem la “playlist” del llibre perquè acompanyeu la vostra lectura o l’escolteu on us vingui de gust!
Deixa el teu comentari!