Inici » Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat

La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… Contra las cuerdas

24 octubre 2016 Sense Comentaris

Susana Hernández (Barcelona,1974) va estudiar Imatge i So i Integració Social. Actualment compagina estudis d’Investigació Privada i de Psicologia en la Universitat de Barcelona, fa tallers literaris i col•labora en diverses publicacions.
Ha col•laborat en diversos mitjans escrits com a crítica musical i redactora d’esports, així com en mitjans radiofònics. Entre 1995 i 2007 va treballar com a locutora per a Ràdio Canet. Ha publicat les novel·les: La casa roja (2005), que va guanyar el premi Ciutat de Sant Adrià, La puta que leía a Jack Keruac (2007) i va crear la saga de novel·les protagonitzada per les inspectores Santana i Vázquez, que consta de tres llibres: Curvas peligrosas (2010) ,Contra las cuerdas (2012), que va ser finalista del premi Valencia Negra 2013 i Cuentas pendientes (2016), guanyadora del premi a la millor novel•la negra en el festival Cubelles Noir 2016. La protagonista Rebeca Santana va guanyar a finals del 2012 el premi LeeMisterio al millor personatge femení de novel·la negra i policial. També ha participat en el llibre col•lectiu Elles també maten (2013) i en l’antologia Fundido en negro (2014) i ha escrit llibres de poesia, amb eles quals ha guanyat diversos premis, entre els quals cal destacar el I Premi de Poesia Lésbica Versales 2009.
A la novel·la Contra las cuerdas la subinspectora Rebeca Santana passa per un mal moment a la seva vida ja que ha trencat la relació sentimental que tenia amb Malena ,està rebent amenaces i ha estat assignada al cas d’un violador en sèrie.
Els escenaris de la novel·la es reparteixen majoritàriament entre els districtes de Ciutat Vella i Eixample però hi ha referències a quasi tots els districtes de Barcelona.
Finalment, us oferim un fragment de la novel·la:

“El Paseo Marítimo y la playa hervían de calor, patinadoras de aspecto californiano y jugadores de ajedrez maduros que, según sospechaba Santana, elegían jugar al borde del mar tanto por disfrutar de la brisa como de las vistes esplendidas que ofreciían las chicas de buen ver que solían frecuentar la zona. Paseó hasta la playa de Sant Miquel, en el corazón de la Barceloneta. Detuvo sus pasos sudorosos justo debajo del edificio en el que vivia Vicky. Era inútil llamar al timbre. Su amiga estaria trabajando.”

 

contralascuerdas

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.