Sylvia Plath, autora del mes al Versòdrom de l’estiu
Sylvia Plath (Boston, 27 d’octubre de 1932 – Londres, 11 de febrer de 1963) va ser una editora i poeta nord-americana, tot i que també va escriure novel·la i relats curts. És juntament amb Anne Sexton i Robert Lowell una de les principals figures de la poesia confessional, on la intimitat de l’autor esdevé matèria poètica. Procedent d’una família d’ascendència alemanya, va mostrar des de petita un gran talent per a la poesia, escrivint els seus primers poemes a l’edat de vuit anys, quan morí el seu pare, fet traumàtic i determinant en les crisis psicològiques de l’autora.
Excel·lent estudiant, quan la van becar en 1950 per començar els estudis universitaris al Smith College de Northampton (Massachusetts), Sylvia va començar a escriure disciplinadament, però la cerca obsessiva de la perfecció, les pressions a les que va ser sotmesa i la lluita per aconseguir premis literaris la van afeblir física i psicològicament. Amb dinou anys intentà suïcidar-se per primera vegada, i va haver de ser tractada psiquiàtricament. Aquestes vivències queden reflexades a la seva novel·la autobiogràfica La campana de vidre, escrita amb el pseudònim de Victoria Lewis.
Va marxar a la Universitat de Cambridge, després d’obtenir una beca Fulbright, i allà va continuar amb la seva activitat de creació poètica, publicant ocasionalment els seus treballs en la publicació universitària Varsity.
Al febrer de 1956, conegué Ted Hughes, un jove i ja reconegut poeta anglès, amb qui es casà quatre mesos més tard. Plath i Hughes visqueren al Regne Unit i als Estats Units. A Boston coincidí uns quants mesos amb Anne Sexton, en el curs de poesia de Robert Lowell. Tots dos poetes la van encoratjar a escriure des de la seva pròpia experiència i des de la perspectiva que li atorgava el seu gènere. Plath és va convertir en un referent de l’anomenada poesia confessional i del moviment feminista.
De retorn a Anglaterra el matrimoni va tenir dos fills. El 1960 s’edità The Colossus, un recull de quaranta-quatre poemes que esdevingué l’única obra publicada en vida de l’autora. Després de fortes crisis matrimonials i la infidelidat de Hughes amb la poeta Assia Wevill, els dos poetes es van separar. Sylvia, desestabilitzada, malalta, sola i sense recursos econòmics va suïcidar-se el 1963, amb trenta anys, deixant enrere dos nens petits i una obra commovedora.
Ted Hugues edità tota la seva obra i la publicà pòstumament. El recull Ariel (1965) la donarà fama amb una poesia crua i obscura, intensament autobiogràfica, amb un estil personalíssim i cuidat on descriu l’espiral que l’arrossega cap a la bogeria. Arbres d’hivern serà publicat el 1971. L’any 1982 li va ser concedit el Premi Pulitzer a títol pòstum per l’obra Poesia complerta, tot sent reconeguda com una de les poetes més important del segle XX.
Tot seguit podeu escoltar a la mateixa Sylvia recitant alguns dels seus poemes.
Obres de Sylvia Plath a les biblioteques de Barcelona:
- Antología. Madrid: Visor, 2003
- Arbres d’hivern. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985
- Árboles en invierno = Winter trees. Madrid: Hiperión, 2002
- Ariel. Barcelona: Columna, 1994
- Ariel. Barcelona: Hiperión, 2008
- La campana de vidre. Barcelona: Proa, 1999
- Diarios. Madrid: Alianza, cop. 1996
- Dibujos. Madrid: Nórdica, cop. 2014
- Poesía completa. Velilla de San Antonio: Bartleby, cop. 2008
- Sóc vertical: obra poètica 1960-1963. Barcelona: Proa, 2006
- Tres dones: un poema per a tres veus. Barcelona: Columna, 1997
- Tres mujeres: poema a tres voces. Madrid: Nórdica Libros, 2013
I també:
- HUGHES, Ted. Cartes d’aniversari. Barcelona: Edicions 62: Empúries, 1999
- MALCOM, Janet. La mujer en silencio. La controvertida relación entre Sylvia Plath y Ted Hugues. Barcelona: Gedisa, 2003
- TALLÓN, Juan. Fin de poema. Barcelona: Alrevés, 2015
- WISKER, Gina. Sylvia Plath. Santa Marta de Tormes: Lóguez, cop. 2002
Deixa el teu comentari!