Eduard Sanahuja, poeta del mes al Versòdrom
El passat mes de maig Eduard Sanahuja va ser reconegut amb el Premi de Poesia Jocs Florals de Barcelona pel poemari ‘Teories del no‘, que serà publicat per Edicions de 1984. Un important reconeixement a l’obra d’aquest autor, l’aventura poètica del qual va començar fa més de quaranta anys.
Nascut a Barcelona el 1953, Eduard Sanahuja i Yll és fill del també poeta David Sanahuja Saperas. Va estudiar Filologia Hispànica i Catalana a la Universitat de Barcelona, on actualment és professor del Departament de Didàctica de la Llengua i la Literatura. Junt amb altres poetes, va ser cofundador l’any 1990 de l’Aula de Poesia de Barcelona, dedicada a donar noves vies de difusió a la poesia en tota la seva extensió i de la qual actualment n’és el vicepresident.
Eduard Sanahuja va iniciar la seva obra poètica en català amb El gos del galiot (1981), al qual van seguir Mirador (1983) i Hora baixa (1985), Viola d’Or i Argent dels Jocs Florals de Barcelona del mateix any. El 1987 va guanyar el premi Vila de Vallirana-Josep M. López Picó de poesia pel seu següent treball, Doble joc, que el consolidava com una de les veus més interessants de la seva generació. Quan el 1994 publica En defensa pròpia, els temes essencials de la seva poesia ja estan traçats, i es complementen amb un poemari commovedor que canta l’ambivalència d’un mateix sentiment: l’amor i el desamor. Després d’aquest llibre, un silenci de gairebé una dècada fins a Compàs d’espera, (2005) , Premi Vicent Andrés Estellés de poesia de Burjassot. La mort, que fins al moment era una certesa pressentida, esdevé en aquest poemari una presència viscuda, i el poeta assaja amb «la pedagogia del dolor». El 2013 publica El llançador d’espases, reconegut amb el Premi de Poesia Maria Mercè Marçal, un recull poètic que reflexiona sobre el dolor amb un vers potent i una gran riquesa d’imatges. L’antologia Sang barata (2015) recull poemes de tota l’obra fins el moment de Sanahuja, conegut com ‘el poeta que escriu poc i modestament, sense voler aixecar el to; per això té tants d’amics’.
En l’àmbit de la difusió i promoció de la poesia Sanahuja ha participat a diverses trobades poètiques internacionals i ha realitzat nombrosos recitals i conferències sobre poesia catalana, espanyola i hispanoamericana.
Com a traductor, ha traduït al català una part de l’obra poètica de Blaise Cendrars Prosa del Transsiberià (1992) i Capsa d’escats (2008), del poeta aragonès Javier Carnicer.
Poesia d’Eduard Sanahuja a les Biblioteques de Barcelona:
- Compàs d’espera. Alzira: Bromera, 2006
- En defensa pròpia. Alzira: Bromera, 1994
- El llançador d’espases. Lleida: Pagès, 2013
- Mirador. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1983
- Sang barata. Calonge (Mallorca): AdiA, 2015
I també:
Deixa el teu comentari!