Aquest mes dediquem el Versòdrom al poeta, narrador i dramaturg portuguès Gonçalo M. Tavares (Luanda, Angola, 1970). Més conegut per la seva obra narrativa (sobretot per la novel·la Jerusalem), el primer llibre publicat de Tavares va ser un poemari, el Livro da dança (2001), que l’editorial Kriller71 va tenir l’encert de publicar fa uns mesos en edició bilingüe, amb traducció d’Aníbal Cristobo i un pròleg de Júlia Studart. Gairebé tot el que ara us direm ho hem llegit, però, d’un article d’António Manuel Ferreiro que trobareu a la bibliografia.

Com dèiem,  el primer llibre publicat de Tavares va ser el Livro da dança, però abans ja havia guanyat el Premio Revelação de Poesia de l’Associação Portuguesa de Escritores de 1999, amb el llibre Investigações. Novalis, que seria editat el 2002. Aquell mateix 2002, Tavares va publicar tres obres més: O Senhor Valéry, O Homem ou é tonto ou é mulher, i A colher de Samuel Beckett.

L’aura de jove escriptor incipient que irromp en el panorama literari va ser un efecte enganyós produït per la publicació del primer llibre, perquè els seus poemes palesaven un procés lent d’aprenentatge i experimentació que mereixeria l’atenció entusiasta de la crítica. A Espanya, Enrique Vila-Matas s’hi va referir com “la revelació més original de la literatura portuguesa”.

Tot i haver guanyat un important premi de poesia, Gonçalo M. Tavares no és només poeta. El Livro da dança i Investigações. Novalis són reconeguts immediatament com a poesia, pero els altres que hem esmentat abans no es deixen etiquetar fàcilment. O senhor Valéry és un conjunt de narracions curtes, aparentment adreçades a un públic infantil, on les consideracions falsament ingènues del senyor Valéry donen al llibre un aire marcadament filosòfic. En canvi, O Homem ou é Tonto ou é Mulher és un monòleg dramàtic en vers (de fet, va arribar a representar-se). Finalment, a A colher de Samuel Beckett hi trobem textos de diverses tipologies: lírics, dramàtics, narratius, i assagístics.

A tots els seus texts poètics es fa evident la voluntat d’evitar les trampes d’una poesia basada en “belles paraules” i una emotivitat penitent. Hi és present la insistència en un discurs de caire filosòfic, però –davant el risc que el poema es convertís en un exercici d’habilitat mental– s’ha de dir que en el cas de Tavares la poesia d’idees no exclou un treball d’exquisit lirisme.

…

ESE RUIDO QUE ALGUNOS LLAMAN MUERTE

 El cuerpo debe:

a) ser.

b) desaparecer (desierto: 40 días).

c) Provocar la Espera

d) Reaparecer Milagro.

(Provocar la enorme suspensión del Ruido enorme).

e) acabar.

f) agradecer los aplausos.

g) dejar que el ruido enorme (La muerte cuando cae dentro del

cuerpo provoca el Ruido enorme) dejar que el Ruido enorme

se haga allí AFUERA, cuando cada CARNE ha vuelto a su casa

(la carne vuelve a casa cuando la memoria es ocupada toda

por la Muerte).

Allá afuera, en el exterior; en los sofás, en medio del CONFORT,

Antes de dormir: el Ruido ENORME.

 

…

Obres de l’autor a Biblioteques de Barcelona

 Poesia:

• Libro de la danza. Barcelona: Kriller71, 2015.
• El señor Valéry. Barcelona Mondadori, 2006.

Narrativa:

• Aprender a rezar en la era de la técnica. Barcelona: Mondadori, 2012.
• El barrio. Barcelona: Seix Barral, 2015.
• Historias falsas. Zaragoza: Xordica, 2005.
• Un hombre: Klaus Klump. Barcelona: Mondadori, 2006.
• Jerusalén. Barcelona: Mondadori, 2009.
• La máquina de Joseph Walser. Barcelona: Mondadori, 2007.
• Un viatge a l’Índia. [Barcelona]: Edicions del Periscopi, 2013

 

L’autor a Internet:

• Ferreira, António Manuel. “ Breve apontamento sobre a poesia de Gonçalo M. Tavares”, Diário de Aveiro, 3 de junho (2003). 
• Narciso, Raimundo. “Poesia ou um mapa de cicatrices”, Diário de Notícias, 21 de janeiro (2002). 

..

Categories; Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia Tags: Biblioteca Mercè Rodoreda, Gonçalo M. Tavares, Poesia