El lector opina
Cremeu Barcelona
de Guillem Martí
Barcelona : Columna, 2015. Demaneu la reserva d’aquest document.
Guillem Martí ens endinsa en una Barcelona convulsa dels últims dies de la Guerra Civil Espanyola, a punt de ser envaïda per les tropes franquistes. La ciutat agonitza com ho fa el mateix govern republicà, que compte les seves hores. A tot això s’afegeix l’ordre del Komintern d’arrasar la ciutat, com a terra cremada per l’enemic. El conseller Miquel Serra es compromet a executar l’ordre que li ve donada pel representant rus, el temut i sanguinari Iuri Lazarev, encarregat de vetllar que es compleixi la destrucció dels punts neuràlgics de la ciutat.
El conseller, però, té decidit no fer res: fóra pitjor el mal de l’autodestrucció que la mateixa invasió dels nacionals. Així doncs, només amb aquests dos personatges d’objectius contraposats l’intriga ja està servida: com s’ho farà el conseller per enganyar al representant del Komintern i sortir viu de la jugada? Es tracta d’una missió a corre-cuita. El mateix Miquel Serra en un moment donat li confessa al sargent que l’ajudarà: “necessitem que els franquistes s’afanyin a arribar d’una vegada”. I és que la novel·la transcorre en vuit dies: des del 17 al 25 de juny del 1936, quan cau la ciutat. L’autor crea al voltant de l’intriga tota una sèrie de personatges secundaris amb subafers i que es barregen amb personatges històrics que volten per una Barcelona sotmesa en el caos.
La novel·la és extensa i la trama es va complicant on l’eix central són els personatges. Una novel·la coral, de caire històric, molt distreta, que descriu la Barcelona que es prepara per la rendició, i que ens guarda pel final, com a epíleg, un gir al voltant del protagonista.
MARTÍ SALA
Deixa el teu comentari!