LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Ida Vitale, autora del mes al Versòdrom

Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Ida Vitale, autora del mes al Versòdrom

11 febrer 2016 Sense Comentaris

El Versòdrom d’aquest mes està dedicat a Ida Vitale, poeta uruguaiana que als 92 anys és una de les mestres de la literatura llatinoamericana viva.

Nascuda a Montevideo el 1923, s’ha dedicat intensament a la poesia al llarg de la seva vida, però també ha estat traductora, assagista, professora de literatura i crítica literària. Va estudiar Humanitats i el seu mestre per excel·lència a la universitat va ser José Bergamín, exiliat de la Guerra Civil Espanyola, de qui es considera deixeble. També va tractar amb Juan Ramón Jiménez al seu pas per Uruguai, qui la va incloure a una presentació de joves poetes a Buenos aires.

Amb l’aparició del seu primer llibre La luz de esta memoria (1949), va ser reconeguda com una de les figures poètiques centrals de la “Generació del 45” a l’Uruguai, que junt amb altres integrants com Mario Benedetti, Juan Carlos Onetti, Carlos Maggi o Idea Vilariño, va tenir una influència determinant en la identitat intel·lectual uruguaiana contemporània.

Però la biografia de l’autora està marcada per la dictadura a Uruguai dels anys 70. Va viure exiliada a Mèxic entre 1974 i 1984 amb el seu company i també poeta Enrique Fierro. Allà va conèixer Octavio Paz amb qui treballà intensament al comitè assessor de la revista ‘Vuelta’. L’estada de deu anys a Mèxic va ampliar i difondre el seu expedient com a intel·lectual i va contribuir al fet que la seva obra poètica, així com els seus assajos, la seva tasca de traductora, les crítiques literàries i les seves ressenyes periodístiques li obrissin pas cap al lloc que ocupa en la literatura en llengua castellana. Des de 1989 Ida Vitale resideix a Austin (Texas); col·labora com a professora de la Universitat d’Austin i sovint viatja al seu país.

La poesia d’Ida Vitale, de profunda sensibilitat però allunyada de sentimentalisme, està presidida per la intel·ligència i la metàfora il·luminadora, per la precisió i la concisió de la paraula, l’essencialitat i l’absència d’esteticisme retòric. Ha publicat més d’una vintena d’obres poètiques, així com textos d’assaig, prosa i crítica. Entre els poemaris més importants destaquem La luz de esta memoria (1949), Palabra dada (1953), Cada uno en su noche (1960), Jardín de sílice (1980), Elegías de otoño (1982)’, Invierno equivocado (1999), Reducción del infinito (2002).

Ida Vitale ha estat guardonada per la seva obra amb diversos premis i reconeixements: el 2009 guanyà el IX Premi Internacional Octavio Paz de Poesia i Assaig; és Doctora Honoris Causa per la Universitat d’Uruguai; el 2014 va ser reconeguda amb el Premi Alfonso Reyes, el més gran guardó literari de Mèxic, i el 2015 va rebre el Premi Reina Sofia de Poesia Iberoamericana.