La BAB recomana… Felícia Fuster, una poetessa singular
“La poesia és combat. Ens sobta la victòria amb un cos meravellós cisellat de paraules”.
Felícia Fuster fou poeta, pintora i traductora barcelonina.
De personalitat agosarada i independent, el seu art poètic consistí en deixar-se anar per les les modulacions del sentit imaginatiu i lliure de la imatge. La veu dels seus poemes – escrits en primera persona- acostumen a ser un món irrepetible de figuració i abstracció lírica.
Un imaginari de capacitat expressiva de sensacions i emocions mogudes a ser text poètic. Una pintura-poesia despullada, donada a l’essència. La seva obra està influenciada per la filosofia oriental, sobretot la japonesa. Això que es reflecteix en llibres com Postals no escrites (2001), l’assaig La poesia japonesa moderna (1988) i l’antologia Poesia japonesa contemporània (1988). Com artista plàstica conreà la pintura, el gravat, el collage i els objectes.
Més informació visiteu el web de la Fundació Felícia Fuster
i Demaneu la reserva dels seus poemaris
Aquelles cordes del vent. Barcelona : Proa, 1987
Sorra de temps absent. Lleida : Pagès editors, 1998
Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Barcelona : Proa, 1984
“Amb els pinzells emmeno camins antics; amb el trineu irreal de les paraules intento avançar per la blancor ignota del camp de gel”.
Deixa el teu comentari!