el lector opina
Neverhome
de Laird Hunt
Barcelona : Blackie Books, 2015. Demaneu la reserva d’aquest document.
Traductors: Isabel Ferrer i Carlos Milla.
Una de les raons per les que vaig escollir aquest llibre, va ser per la enquadernació: tapes dures, paper gruixut , color groguenc… Dona gust passar les pàgines, la gosseta a les guardes, i la sensació de ser un llibre artesanal.
De seguida vaig veure que era de l’editorial Blackie Books, un segell independent amb seu a Barcelona, jove i creatiu que, per promocionar una novetat, pot amagar cinc exemplars per la ciutat i anunciar-ho a la pàgina web pels juganers que vulguin participar en la recerca.
Neverhome (Ella era más fuerte) ens parla d’una dona que, fent-se passar per soldat, se’n va a la guerra i deixa al seu marit granger a casa. Parlem de 1860, començaments de la Guerra de Secessió Americana.
L’autor, Laird Hunt, escriptor i traductor americà, ha fet un bon treball de recerca: unes quatre-centes dones van participar a la Guerra Civil Nord-americana fent-se passar per homes.
Amb aquest segon títol o subtítol Ella era más fuerte, podem treure conclusions errònies de la verdadera trama de la història, amb això vull dir que no és una història feminista, no ho és, sinó una veu narrativa en primera persona que viatja per la subjectivitat d’una dona, detallant amb cruesa els avatars d’una guerra. La protagonista, Constance, pren el nom de Galante Ash, per una anècdota. Una escena on, de camí al front, surt a cobrir una dona nua amb la seva casaca.
A mesura que me’n endinso en la història, tinc la sensació de que la protagonista està sotmesa a una iniciació, un recorregut pel costat fosc de l’ésser humà, i el seus actes més destructius.
El narrador enllaça amb fluïdesa la força masculina i femenina de la protagonista. Pel lector, es fàcil d’identificar-se amb ella. Hi ha moments de profunda sensibilitat, com per exemple quan un soldat, coneixedor de la seva verdadera identitat de dona, li diu: “sé lo que es usted” i li acarona la galta en un moment de feblesa.
Una història que profunditza en les emocions i en la complexitat humana. Un relat que introdueix personatges amb un toc genial, com ara la figura del coronel, i diàlegs que deixen en què pensar.
Bona trama i amb una prosa senzilla i clara, amb tocs poètics. L’escriptor, des d’un bon començament, fa despertar al lector una pregunta: “Per què la protagonista de la història deixa casa seva i marxa a la guerra?”
El final ens dona la resposta, una resposta inesperada i sorprenent.
ELENA SAUQUET
Deixa el teu comentari!