Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Novetat, Poesia

Redescobrint Sandro Penna

26 novembre 2015 Sense Comentaris

Uns autors ens porten a d’altres. Als llibres, pel·lícules o actes que han recordat el trentè aniversari de la mort de Pasolini potser hi haureu trobat el nom del poeta Sandro Penna. Desconegut per la majoria de nosaltres, Pasolini el considerava el més gran poeta italià del segle. Potser exagerava (sense anar més lluny, aleshores encara vivia Eugenio Montale), però no li devien faltar motius per fer una afirmació com aquesta. Per entendre’ls millor, li dediquem aquest desembre l’espai del Versòdrom, i ho fem seguint el pròleg que Carlos Vitale va escriure per la seva traducció d’una tria de poemes publicats a La Garúa  l’any 2004.

Plou a la ciutat. Plou al camp
on vaig trobar, al sol, l’amic feliç.

Ell, en la bona edat, té el cor joiós.
I en mi segur no pensa. Però innocents
pecats dins meu la pluja torna a encendre.

[traducció de Josep Piera]

Aquest poeta heterodox, homosexual i aliè a les capelletes literàries va néixer el 12 de juny de 1906 a Perugia, on va viure fins que als vint-i-tres anys va establir-se a Roma, destí de les seves nombroses fugides adolescents. Tot i no conèixer-lo personalment, Penna va enviar els seus primers treballs a Umberto Saba, de qui acabaria fent-se amic, i el 1939 publicava el seu primer llibre, amb el senzill títol de Poemes, que podeu llegir traduït al català per Josep Piera (Columna, 1992). Passarien més de deu anys abans no es publiqués el  seu segon llibre, Apunts (1950), seguit poc després dels poemaris Una estranya alegria de viure (1956) i Creu i delícia (1958). Ara serien dotze els anys que passaria sense publicar en forma de llibre. Quan ho va fer, no es tractà d’una obra nova, sinó del recull Tots els poemes (1970), que incorporava nombrosos textos inèdits.

Amigo, estás lejos. Y tu vida
tiene en tormo a sí colores que yo no veo.
Tiene mi vida en torno así colores
que yo no veo.

[traducció de Carlos Vitale]

Carlos Vitale destaca dues característiques de la seva obra. La primera és la impossibilitat de trobar una progressió psicològica entre els primers poemes i els darrers: són una sèrie d’episodis o pensaments que celebren la vida en el seu estat físic o en les relacions més elementals. Dit pel mateix Penna: “No estimo la poesia que s’aixeca serenament damunt la passió i domina”.

Se desborda en la húmeda noche en silencio
el río. Adiós seco vigor de mi juventud.

[traducció de Carlos Vitale]

La segona característica és que aquests pensaments, anotats d’una manera impressionista i evocadora,  tenen un únic tema: l’eròtic.  Si abans dèiem que potser Pasolini exagerava quan el tenia pel més gran poeta italià del segle, potser molts estarien d’acord que va ser el més notable poeta d’amor. Això sí, com van dir-ne eufemísticament els seus primers crítics, ens trobem davant d’un eros “indisciplinat”: els seus poemes  palesen la mescla d’orgull i condemna amb què viu la seva diferència. Si a la joventut l’amor està lligat al plaer immediat dels sentits, en els poemes de maduresa s’hi detecta tristor i fins i tot un punt de cinisme. El que no canvia mai és una insadollable necessitat d’afecte.

Sandro Penna va morir a Roma el gener de 1977, sembla que en condicions tocants a la indigència.

 

Poesia de Sandro Penna a les Biblioteques de Barcelona

Una extraña alegria de vivirSanta Coloma de Gramenet: La Garúa Libros,  2004.

Poemes (1927-1938). Barcelona: Columna, 1992. Traducció de Josep Piera.

 

I també:

PASOLINI, Pier Paolo. “Sandro Penna: Un poco de fiebre”, a: Escritos corsarios, Madrid: Ed. Del Oriente y del Mediterráneo, 2009, pp. 173-178.

 

L’autor a Internet

Entrevista a Sandro Penna apareguda al documental Umano non Umano , de Mario Schifano (1972).

Sandro Penna a Wikipedia [ed. italiana].

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.