La biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana: Los detectives salvajes, de Roberto Bolaño
Los detectives salvajes / Roberto Bolaño.- Barcelona: Anagrama, 2006.
Roberto Bolaño (1953-2003) va ser un escriptor amb un ressò més aviat discret. Autor xilè de naixement, mexicà de formació i que va acabar vivint a Blanes. Ja establert a Catalunya va començar a donar sortida als seus textos. Un ressè discret que va saltar pels aires quan la seva monumental Los detectives salvajes es va fer amb un dels premis més prestigiosos, el premi Herralde, i també després el Rómulo Gallegos.
Resumir la novel·la és una tasca pràcticament impossible, però es narren des de diferents punts de vista les vicissituds d’un grup de poetes els vicerrealistas, primer a Méxic, un DF terriblement viu i vibrant i encara lluny dels nivells de criminalitat que s’esdeveniren després, i després ja per tot el món al llarg dels anys. Un d’aquests poetes vicerrealistas és Arturo Belano, la “disfressa” del propi Bolaño que novelitza així la seva arribada a la ciutat de Barcelona.
¡La vida tiene muchos instantes maravillosos, muy variados, además, pero yo no olvidaré nunca las Ramblas de Barcelona y sus calles aledañas que se abrieron para mí aquella noche como los brazos de una mina que uno nunca ha visto y que sin embargo reconoce como la mina de su vida![…] Lo cierto es que esa noche memorable me puse a trabajar lavando platos cuando aún no se me había pasado del todo la sensación de balanceo que proporcionan los cruceros prolongados, en el establecimiento llamado La Tía Joaquina, de la calle Escudillers, y a eso de las cinco de la mañana, cansado pero satisfecho, salí del bar y me dirigí a la pensión Conchi, que como nombre era un plato, recomendada por uno de los camareros de La Tía Joaquina, un muchacho murciano que también paraba en aquel sucucho.
Però el llibre és molt, moltíssim més: una lectura molt recomanable des de tots els punts de vista.
Deixa el teu comentari!