Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, Etapes, Itineraris literaris, Novetat, Poesia

Cravan i la Barcelona dels “defaitistes”

15 setembre 2015 Sense Comentaris

La Barcelona on arriben els artistes europeus fugint de la Primera Guerra Mundial és molt lluny de ser un oasi. Quan esclata la guerra, Barcelona és una ciutat amb fama de lliure, divertida i francòfila. La indústria té com a clients els països en guerra i viu dies de prosperitat, però quan Cravan hi arriba, a finals de 1915, la ciutat és víctima d’una intensa agitació social. El  1916 hi ha tanta tensió que fins i tot se suspèn la rua de Carnaval. Si esteu interessats en aquest període, us recomanem molt especialment Barcelona, zona neutral: 1914-1918, el catàleg de l’exposició que va tenir lloc recentment a la Fundació Miró.

A més de trobar refugi agradable en una ciutat neutral on podia rebre l’ajut del seu germà Otho, Cravan tenia altres motius per venir a Barcelona. Un d’ells era trobar-s’hi amb el seu amic el pintor Kees Van Dongen, que havia d’exposar aviat a les galeries Dalmau. Cravan havia de guanyar-se la vida, i sabia que Barcelona comptava amb una important afició a la boxa. Segurament pensava que podria donar classes i fins i tot  organitzar algun combat, com finalment fa passar. Finalment, un altre bon motiu era que del port de Barcelona sortien vaixells cap a Amèrica. Vaixells que, pel fet de navegar amb bandera espanyola, corrien menys riscos de ser torpedinats pels submarins alemanys.

Picabia a la Galeria Dalmau (1922)

Cravan i el seu germà anaven justos de recursos. Això els va dur a cercar vivenda en un indret encara no urbanitzat, Vallcarca, aleshores al barri de Gràcia. Maria Lluïsa Borràs explica que el barri ja comptava amb altres artistes arribats a la ciutat amb el mateix propòsit: Serge Charchoune i Helène Grunhoff, Francis Picabia o Marie Laurencin s’havien instal·lat als voltants de la plaça dels Josepets, ben comunicada amb la Plaça Catalunya i el port pels tramvies 20, 24 i 25.

La plaça dels Josepets, cap a 1910

En arribar a Barcelona, Otho Lloyd i Olga Sacharoff s’havien allotjat a la Pensión Comercial del carrer Sacristans, prop de la Catedral, però aviat es varen traslladen a un pis del número 10 del carrer Albigesos de Vallcarca, prop d’altres russos provinents de París. Poc després Olga i Otho canviarien al 53 del carrer San Salvador, a Gràcia, però sembla que Cravan s’establiria al pis d’Albigesos. A Cravan vs Cravan podeu veure l’interior de la torre, avui convertida en convent de Clarisses. Les sales on s’hi feien festes van ser dividides en estances més petites, però encara es conserva alguna cambra que permet fer-se una idea de l’aspecte que tenia l’edifici abans de la reforma.

El cor de la ciutat quedava lluny de Vallcarca: els germans Lloyd passaven el dia al centre, sobretot al Café Novedades del Passeig de Gràcia, on jugaven a escacs i billar –i on Cravan va tenir ocasió de proclamar que havia estat campió de boxa a França–, així com al Club Marítim, on donaria classes de boxa. Costa imaginar-se les dimensions i l’ambient del Novedades: segons la web Barcelofilia, quan el freqüentava Cravan el cafè comptava 160 taules de cafè i vint-i-tres de billar. Desapareixeria un any després, el 1917, quan s’hi construïren les Cases Rocamora i el Novedades passà a compartir local amb el teatre del Carrer Casp.

Façana del Cafè Novedades. [Fons Ubaldo Iranzo. Càtedra Gaudí-ETSAB-UPC]

Els germans també freqüentaven l’acadèmia d’idiomes Berlitz del carrer Pelai, on treballava Otho, i la tertúlia de les galeries Dalmau, al carrer Portaferrissa. Perquè us feu una idea de la importància de les exposicions que organitzava Dalmau, penseu que fou el primer –el 1912– en exposar els cubistes fora de París.

***

Per completar aquest itinerari ens falta apropar-nos a la Barcelona de la boxa. La setmana vinent veurem com es guanyava la vida Cravan a Barcelona, i com li va anar amb un tal Jack Johnson, campió mundial de boxa.

Per saber-ne més:

Arthur Cravan, poeta i boxador: Palau de la Virreina, del 21 d’octubre al 13 de desembre de 1992. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, DL 1992.

BORRÀS, Maria Lluïsa. Arthur Cravan: una biografia. Barcelona: Quaderns Crema, cop. 1993.

CRAVAN, Arthur. Maintenant. Córdoba: El Olivo Azul, 2009.

CRAVAN, Arthur. Cartas de amor a Mina Loy. Cáceres: Periférica, cop. 2012.

FANÉS, Fèlix; MINGUET, Joan M. (eds.). Barcelona, zona neutral: 1914-1918. Barcelona: Fundació Joan Miró, DL 2014.

LACUESTA, Isaki. Cravan vs Cravan. [S.l.] : Planeta D, DL 2003.

PORTELL, Susana. “La Barcelona de la Primera Guerra Mundial”, L’Avenç n. 408 (gener de 2015), pp. 62-64.

PUIGVENTÓS I LÓPEZ, Eduard. “Barcelona, capital d’Europa. La Primera Guerra Mundial i l’efervescència de la ciutat”, Revista de Catalunya núm. 275-276 (nov./des. 2011).

THEROS, Xavier.  Barcelona dadà”, El País , 9 de febrero de 2009. Disponible a: <http://elpais.com/diario/2009/02/09/catalunya/1234145241_850215.html>.

VILLAR, Paco. Barcelona, ciutat de cafès (1880-1936). Barcelona: Viena: Ajuntament de Barcelona, 2013.

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.