El lector opina
Entre el roig i el negre: una crònica de la Barcelona anarquista
de Miquel Mir Serra
Girona : Llibres del quatre cantons, 2005. Demaneu la reserva d’aquest document.
El moviment anarquista a Catalunya, els seus inicisss finals del segle XIX, la seva consolidació en el decurs de la República i el seu paper durant la guerra civil fins la seva davallada l’any 1939, és motiu d’innumerables estudis ja que aquest moviment va quallar fortament a Barcelona. No obstant, l’anarquisme d’aleshores no era un bloc compacte i únic, en el seu sí també hi havia diverses corrents, i no era el mateix ser de la CNT que ser de la FAI.
El desenvolupament que va tenir el moviment anarquista a Barcelona ha generat bibliografia de tota mena: sociològica, històrica, assagística i també de ficció, com és el cas d’Entre el roig i el negre: crónca de la Barcelona anarquista.
L’autor, Miquel Mir Serra és arxiver, com també ho és el narrador del llibre. L’autor tria la novel·la històrica per mostrar-nos els inicis del moviment anarquista i finalment fer un fort desplegament narratiu centrat en els anys de la República, és a dir, els anys previs a la guerra civil i el paper que l’anarquisme va tenir en el decurs del conflicte. En aquest cas l’autor posa el seu punt de mira a tot allò que fa referència a les accions més violentes i descontrolades, que esdevingueren un desgavell difícil de justificar, accions executades per la FAI (Federación Anarquista Ibérica). L’altre vessant de l’anarquisme, l’anarcosindicalisme, representat per la CNT (Confederació Nacional del Treball) no queda reflectit en aquesta novel·la.
La trama és senzilla, aquest arxiver es desplaça a Londres i a l’avió coneix un català, el qual fa aquest viatge per recollir l’herència d’uns béns i d’una documentació procedents d’un anarquista que va viure els fets comentats més amunt. Entre aquests dos viatgers s’estableix un lligam que li permet al narrador-arxiver accedir a una informació de primera mà, esdevenint finalment, l’últim dipositari del patrimoni d’aquest anarquista, el qual dins l’acció és l’altre protagonista, en aquest cas, absent. Aquest argument li serveix a Miquel Mir Serra per endinsar-se, en forma de diari, en la crònica dels fets, introduint dins la ficció personatges reals que van ser protagonistes dels episodis narrats en aquest llibre.
Amb aquestes cròniques, Miquel Mir Serra fa una tasca divulgativa gràcies a la documentació a la qual té accés com arxiver. No obstant cal no oblidar que el llibre és ficció per pròpia decisió de l’autor, el qual embolcalla els fets sota el mantell fabulador.
Per acabar no es pot ometre allò que ja comença a ser habitual en les editorials, i és la manca d’un corrector que ajudi a netejar el text, potser els autors i autores haurien de ser més enèrgics i exigir la presència d’aquesta figura que col·labora a presentar un text molt més polit.
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!