La Biblioteca El Carmel-Juan Marsé recomana… La sonrisa de las iguanas
La sonrisa de las iguanas/Pablo Sebastià Tirado. Madrid: Reino de Cordelia, 2014
Pablo Sebastià Tirado és un advocat, escriptor i articulista nascut a Castelló de la Plana l’any 1973. És llicenciat en Dret per la Universitat Jaume I de Castelló des de mitjans dels anys 90. Ha treballat en diferents mitjans de comunicació tant en radio com en premsa escrita. Actualment compagina la seva vocació d’escriptor amb feines d’assessoria d’empreses i de promoció cultural. És vicepresident de l’associació de comunicadors Ad Comunica, forma part del Comité d’Ètica Quirúrgica del Hospital Provincial de Castelló i és membre del comitè organitzador del certamen de crim i ficció Castelló Negre. La sonrisa de las iguanas és la seva darrera novel·la després de escriure: El último proyecto del doctor Broch, La agenda Bermeta, El último grado y Secreto de Estado.
La novel•la comença quan l’Institut Mental Europeo de Barcelona rep l’ingrés de 4 persones: Elena Klankl,que es ingressada per ordre judicial després de barallar-se amb policies en estranyes circumstàncies; Pepe Bertran, persona molt violenta; Antonio Ramos, que demana el seu ingrés desprès de cometre disturbis a Brussel•les i finalment, Enric Maredeu, edil de l’Ajuntament que utilitza la seva influència per ser traslladat del hospital de la Vall d’ Hebron per no compartir habitació amb un malalt gitano.
No hi ha grans descripcions de Barcelona, la majoria de la novel·la transcorre a Les Corts, encara que hi ha referències a Sant Martí, l’Hospital de Vall d’Hebron , Plaça Espanya i a l’Ajuntament.
Us donem un petit tast de la novel•la:
“El edificio en el que se situaba el Instituto Mental Europeo ocupaba una gran extensión en la confluencia de la calle Mejía Lequerica con Travessera de les Corts, junto al Camp Nou. Conocido durante muchos años como La Maternidad, sus puertas habían albergado desde un instituto hasta la Universidad a Distancia.
Cuando la Unión Europea decidió que sería en España, y más concretamente en Barcelona, donde se emplazaría el mayor centro psiquiátrico de referencia del viejo continente, financiado con fondos I+D+i, las distintas administraciones se lanzaron ávidas sobre el proyecto. El Ayuntamiento, la Generalitat, el Estado…, todos querían un pastel relleno de goloso dinero. Finalmente la Diputación de Barcelona se llevó el gato al agua al poner sobre la mesa la mejor opción: uno de los edificios de La Maternidad”.
En definitiva, es tracta d’una sàtira social, on es vol posar de relleu els problemes comportats per les retallades sanitàries dins d’un psiquiàtric.
Deixa el teu comentari!