Ruta literària “La via làctia”. Etapa 4: Plaça Herenni
La següent etapa de la nostra ruta és la plaça Herenni, on la majoria de la població és gitana.
[Pàg 29]: (…) Un vespre en sortir de l’escola, l’Octavi m’assenyalà la presència d’un altre tísic. Era un home gran, potser no tan vell com l’ataconador del carrer de l’Espanya Industrial, però tan xuclat de galtes com ell. L’home s’estava assegut en un dels dos bancs de la placeta de davant de la fàbrica de la Hamsa i observava la quitxalla que sortia de l’escola. Feia poc que la placeta havia estat enjardinada. Hi havien plantat uns parterres amb arbustos i mitja dotzena d’arbres. El lloc era un domini dels nois de la plaça Herenni, la majoria gitanos. Com els xicots de carrer de Premià, els gitanos de la plaça Herenni eren els nostres enemics, encara que a aquests els temíem molt més i les guerres de pedres amb ells eren més escasses. (…)
PLAÇA HERENNI: Després de diversos assajos on se l’anomenava Sol i Llibertat, l’any 1911 l’Ajuntament de Barcelona va decidir posar a aquesta plaça el nom d’ Herenni. Segons afirma, Agustí Duren i Sampere, historiador, arxiver i arqueòleg, el nom se li va posar en un moment en què el nomenclàtor incloïa els noms de filòsofs i autors romans i hispanoromans. Aquesta plaça, situada al barri d’ Hostafranchs per sota del que avui és el parc de l’Espanya Industrial, és gairebé un quadrat flanquejat pels carrers del Callao i de la Torre d’en Damians, en un entorn eminentment obrer com demostren les edificacions que l’envolten, algunes de finals del segle XIX, o la seva història. Herenni era un filòsof de l’Escola neoplatònica, deixeble d’Ammoni Saccas, un dels companys de Plotí i Orígenes i autor d’un Comentari a la Metafísica d’ Aristòtil. Però en el moment de revisar el nomenclàtor l’any 1980 a algú se li va acudir que era un Herenni poc bel·ligerant i ho va substituir per Herenni Etrucsc, un guerrer dirigent del samnites, aquells llatins que es van oposar a l’expansió de Roma aproximadament l’any 321 abans de Crist.
La plaça Herenni va ser reformada el 2011 mitjançant un procés en què hi van participar 500 persones. Els habitatges propers apleguen la principal concentració d’ètnia gitana del barri i una de les més nombroses de Barcelona. La comunitat porta una vida sedentària des de fa més d’un segle. Els gitanos d’ Hostafranchs van arribar al barri per dedicar-se a la venda d’ animals i actualment es dediquen sobretot a la venda ambulant per la rodalia del mercat. A la mateixa plaça, molt animada les tardes d’estiu, hi ha una església evangèlica.
Fonts:
-Els secrets de les places de Barcelona. José Luis Caballero i David Escamilla. Teiá: L’arca, 2010.
-Sants-Montjuïc : la Bordeta, la Font de la Guatlla, Hostafrancs, la Marina del Port, la Marina del Prat Vermell, Parc de Montjuïc, el Poble Sec, Sants-Badal. Gabriel Pernau. Valls: Cossetània, 2012.
Deixa el teu comentari!