Carles Sindreu i Pons (1900-1974) fou un escriptor, periodista i poeta barceloní.

Actiu, conegut i inquiet avantguardista, fundador d’ADLAN i d'”Amics del Circ”, col·laborà amb el GATCPAC i es relacionà amb grans intel·lectuals de París i de Madrid, afins a l’avantguarda.

Fou pioner en el llançament d’artistes plàstics, poetes i músics. Es relacionà amb Joan Miró, J.V. Foix, Joan Prats, Àngel Ferrant, Sebastià Gasch, Josep Lluís Sert, etc. Col·laborà a revistes com Mirador, La Publicitat, D’Ací i d’Allà, i El Be Negre. També escrivia signant Fivaller a La Nau dels Esports.

Els seus poemes oscil·len entre el cal·ligrama o la gregueria surrealista, fins a l’evocació del paisatge, del suburbi o del temps de la infantesa. Se’l considera, juntament amb Joan Brossa, un dels creadors de la poesia visual catalana.

• Radiacions i Poemes (1928).
• La klàxon i el camí (1931). Demaneu la reserva d’aquest document.
• Onze epigrames. Vallès (1932), presentat als Jocs Florals de Barcelona
• Darrere el vidre (1933). Demaneu la reserva d’aquest document.
• El senyor Joanet del Guinardó (1954). Demaneu la reserva d’aquest document.
• La singular història d’un club de tennis (1954).
• Les figures del pessebre de l’Ametlla del Vallès (1960).

Categories; Ateneu Barcelonès, Autor del mes, Destacat, General, Novetat Tags: avantguarda, cal·ligrama, Carles Sindreu i Pons, Carme Arenas, D'Ací i d'Allà, El Be Negre, Fivaller, gregueria, Joan Brossa, La Publicitat, Mirador