Inici » Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Lectors, Novetat

El lector opina

7 juny 2015 Sense Comentaris

Negre i plata

de Paolo Giordano

Barcelona : Península : Edicions 62, 2014. Demaneu la reserva d’aquest document.

Paolo Giordano, escriptor que va guanyar el Premi Strega de Literatura l’any 2008 a Itàlia, i èxit de ventes amb el seu primer llibre La soledat dels nombres primers, va ser convidat junt amb Llucía Ramis al Kosmopolis 2015 a la xerrada “Microcosmos familiars”.

Dins d’aquesta, Giordano presentà el seu últim llibre, Negre i Plata, Ed.62, Península. Una novel·la breu, cent quaranta quatre pàgines, on fotografia els llaços que es creen en una família jove amb la persona de servei. Basada en fets reals.

Narrat en primera persona, (la família és la formada pel narrador, la seva dona i un fill), caracteritza molt bé el personatge que anomena “Sra. A”. Un personatge al que no li dona identitat, a fi de mostrar aquesta ambigüitat seguint les jerarquies convencionals que s’estableixen entre els senyors de la casa i aquesta persona de servei.

Quan aquesta “Sra. A”  deixa  la casa on treballa, per qüestions de salut  les conseqüències acaben sent un aldarull familiar.  Amb la seva absència  la família s’adona que ella certament suposava l’arbre ben arrelat sense el qual la família trontolla, a més a més es fa palesa el poc coneixement que tenen de la vida privada d’una persona amb la que convivien cada dia.

Tractat amb certa ironia i sentit de l’humor, amb una bona prosa de lectura fluida, destaca la minuciositat en que caracteritza els personatges, l’expressió de les emocions que, juntament amb un tempo pausat, convida a endinsar-nos en la seva lectura.

Giordano va ressaltar el fet de que una família no ve donada per sí sinó que s’ha d’anar treballant dia a dia. Assenyala també que un escriptor és aquell que mostra el que altres volen passar per alt. En una entrevista comenta que el motor del seu treball com a novel·lista són els traumes familiars.

Com lectora, i havent llegit la primera i darrera novel·les publicades, destacar el bons finals de les seves narracions (a vegades hi ha autors que tenen uns començaments molt bons i el nus i/o el desenllaç esdevenen fluxos). Per últim, esmentar el fet  que és un escriptor jove i que, té potencial narratiu per aprofundir en temes socials, nucli de la seva obra.

ELENA SAUQUET

 

 

 

Deixa el teu comentari!

Afegeix el teu comentari, o bé afegeix links des del teu lloc web. També et pots subscriure als comentaris a partir de l'RSS.