LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » “Ariel”, cinquanta anys

Inici » Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

“Ariel”, cinquanta anys

7 abril 2015 Sense Comentaris

Enguany es compleixen cinquanta anys de la publicació del darrer poemari de Sylvia Plath, que va aparèixer de manera pòstuma el 1965, i incloïa alguns dels poemes més coneguts de l’autora, com ara “Daddy” i “Lady Lazarus”.

La publicació d’Ariel no va estar lliure de controvèrsia. Quan Plath es suicidà el 1993, deixava un manuscrit pràcticament enllestit: Ariel i altres poemes. Però la primera edició d’Ariel no coincidia del tot amb el manuscrit original, perquè Ted Hughes, marit i marmessor literari de Plath, va decidir exloure’n alguns poemes. Sembla que Hughes trobava que l’exclusió d’aquests poemes afavoria el conjunt de l’obra, perquè la feia menys repetitiva. Tot i que marit i muller tenien costum d’ajudar-se a polir i enllestir les obres de l’altre, no cal dir que l’exclusió va ser jutjada per molts com un atemptat a la voluntat de l’autora. Les circumstàncies de la seva mort, a més, van contribuïr a fer del text una mena de llibre-relíquia, i moltes dones veieren en Plath una dona portada a la bogeria per un pare dominant i un marit infidel.

Tot i que Plath ja era reconeguda quan va morir, és segurament gràcies a Ariel que es convertí en una de les poetesses més rellevants del segle XX. El 2004 es va publicar una nova edició del text, Ariel: The Restored Edition, aquest cop amb un pròleg de Frieda Hughes, filla de Sylvia Plath i Ted Hughes. L’edició és facsímil, de manera que s’hi pot veure la selecció i l’ordre del manuscrit original.

Els poemes recuperats els podreu trobar a l’edició que va editar i traduir Montserrat Abelló: Sóc vertical: obra poètica 1960-1963, que va publicar Proa el 2006. “Ovelles dins la boira” és un dels poemes que no apareixia en la primera edició:

…

Els turons s’esvaeixen en la blancor.
Gent o estrelles
em miren amb tristesa: els decebo,

El tern deixa el rastre del seu bleix.
Oh, lent
cavall color de rovell,

cascs, doloroses campanes.
Tot el matí el
Matí s’ha anat enfosquint,

flor abandonada.
Els meus ossos retenen la quietud, els camps
allunyats em fonen el cor.

Amenacen
d’endur-se’m fins un cel
sense estrelles ni pare, una aigua llòbrega.

…

Algunes obres de Sylvia Plath a Biblioteques de Barcelona:

Arbres d’hivern. Sant Boi de Llobregat: Edicions del Mall, 1985

Ariel. Barcelona: Columna, 1994

Ariel. Barcelona: Hiperión, 2008

La campana de vidre. Barcelona: Proa, 1999