Exploradors, al poema!
Aquest darrer mes hem rebut un llibre que esperàvem feia mesos, i que posa la cirereta a la guia “Poesia amb nens: propostes per jugar amb paraules“, que vam presentar-vos l’any passat.
Es tracta d’Exploradors, al poema: taller de poesia amb Josep Pedrals, l’ha publicat l’editorial Estrella Polar, i com diu la coberta del llibre, “més que un manual, és un pedal”:
· “Compendia estímuls per a l’escriptura i dóna pistes dels camins per on s’extravia la inspiració”.
· “Exposa els fonaments de l’accident poètic i narra els moviments que el susciten”.
· “Facilita la consulta del mèdium que tots portem a dins.”
Es tracta -això ho diem nosaltres- d’un llibre enginyós, imaginatiu i engrescador, que a més té l’encert de ser visualment molt atractiu (“workship.es” en són responsables). I si el compareu amb la majoria de llibres del tema adreçats a pares i mestres, té un punt transgressor i un pèl irreverent que s’agraeix força.
Per saber-ne més, llegiu l’entrevista a Josep Pedrals que va publicar L’illa dels llibres:
El títol, “Exploradors al poema”, ja és tota una declaració de principis convidant a viure una aventura. Què necessitem per fer aquest viatge?
El lexicògraf llatí Sext Pompeu Fest explica que la diferència entre l’espia i l’explorador rau en la manera com es dedica cadascun a fer el reconeixement d’un terreny: l’espia (speculator) penetra en silenci el camp hostil mentre que l’explorador (exploratore) coneix les coses quan el soroll calla.
La intenció és, doncs, deixar enrere les lamentacions (ser ex-ploradors) i tirar pel dret cap a la cosa poètica, sense por, per poder-la examinar minuciosament.
Un dels objectius del llibre és despertar la creativitat poètica. Com podem estimular els joves?
Potser una manera d’estimular és treure-li gravetat al procés creatiu i esmorteir l’aura de certesa immediata -d’il·luminació romàntica- que associem a la inspiració.
Les bondats del vers infús romandran en el text passi el que passi, per tant, treballar-lo sense manies no li pot fer cap mal.
I, quin paper juguen les muses?
Les fonts d’inspiració són arreu! La poeticitat de les persones, les coses i els fets depèn de la percepció artística de qui hi troba un al·licient que el fibla i sap encarrilar aquella consciència del que ha copsat.
Per què és difícil fer arribar la poesia al gran públic?
La poesia ja hi arriba, al gran públic!. El que passa és que no es pot despatxar a l’engròs ni com a objecte de consum massiu.
Deixa el teu comentari!