“S’ha escrit de tot sobre Gaudí. Entre les coses que he llegit, per descomptat sense cap tipus de criteri per part de l’autor, és que Gaudí era un alquimista que buscava la pedra filosofal; també que en la seva joventut va ser un esquerrà anticlerical” (p. 215)

La ruta d’aquesta novel·la a Barcelona consta de les següents etapes:

• Casa Batlló. “[…] és un somriure arquitectònic, d’una explosió de plaer compositiu de qui es troba en ple domini del seu propi i personal estil, que li permet deslligar-se de tota imitació o de tota escola contemporània o històrica” (Joan Bassegoda).
• Casa Calvet. Està considerada l’obra més conservadora de l’arquitecte. Segons els experts, l’explicació es troba en el fet que, d’una banda, Gaudí va haver d’encaixar l’edifici entre altres de preexistents i, d’una altra, s’havia de tenir en compte que estaria situat en un barri elegant. Efectivament, la simetria, l’equilibri i l’ordre que la caracteritzen no són habituals en l’obra gaudinian. (font: viquipèdia)
• Casa Vicens. es tracta d’un projecte molt imaginatiu encarregat per a una família benestant propietària d’una fàbrica de ceràmica.  Es tractava d’una casa d’estiueig que representava el primer treball important de l’arquitecte al carrer de les Carolines a Gràcia. (font: viquipèdia)
• La Pedrera. (Casa Milà) Arquitectònicament està considerada una obra innovadora en comptar amb una estructura de columnes i plantes lliures de murs de càrrega. la façana –totalment de pedra– és autoportant, és a dir, no ha de suportar càrregues de les plantes. “… a la Pedrera Gaudí es va inspirar en les Metamorfosis d’Ovidi” (p. 286). “
• Parc Güell. “Gaudia l’agradava la fantasia, la imaginació. Sabia que sense això, no es podia ser un geni. També gaudia amb la literatura…” (p. 54)
• Palau Güell. La relació entre l’industrial i polític Eusebi Güell i l’arquitecte Antoni Gaudí es va iniciar l’any 1878 quan Güell va veure una vitrina que havia projectat Gaudí per al comerciant de guants Esteve Comella, a l’Exposició Universal de París. Des d’aquell moment, va encarregar a l’arquitecte català la construcció del seu nou habitatge (el Palau Güell),  un celler vinícola, una església (la Colònia Güell) i, finalment, l’any 1900, va rebre l’encàrrec de dissenyar el Park Güell. (font: viquepèdia)
• Sagrada Família. “Gaudí va treballar en la construcció del temple quaranta-tres anys. Més de la meitat de la seva vida” (p. 215).

Gaudí es va allunyar cada cop més de la vida social, alhora que desenvolupava un intens sentiment religiós. El 1914 va abandonar totes les obres per concentrar-se en el projecte de la Sagrada Família, temple que volia deixar força avançat per a les següents generacions, conscient que ell no el veuria completat. Efectivament, Gaudí només en veié acabada una de les torres. El 10 de juny de 1926, l’arquitecte va morir a conseqüència de les ferides sofertes en ser atropellat per un tramvia. Dos dies més tard, era enterrat a la Sagrada Família.

Dracmaycat fa una ruta lletraferida basada en llibres com La clau Gaudí d’Andreu Carranza i Esteban Martín i La sombra de Gaudí d’Alex Guerra

Per més informació cliqueu aquí

Categories; Ateneu Barcelonès, Destacat, General, Itineraris literaris, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Alex Guerra, Andreu Carranza, Antoni Gaudí, Dracmaycat, Esteban Martín, La sombra de Gaudí