La Biblioteca Horta-Can Mariner recomana… La rambla de les floristes, de Josep M. de Sagarra
Josep Pla va afirmar que “Sagarra ha escrit el que algú (…) hauria hagut d’escriure entre el segle XVI i Verdaguer”. Potser aquest és un dels motius pels quals durant alguns anys l’obra dramàtica de Sagarra va tenir poc reconeixement per considerar-la caduca i fora d’època; per sort, però, les seves obres es van reeditant i algunes representacions teatrals recents (com Ocells i llops, al TNC, el passat 2014 o El senyor Perramon, al Romea, l’any 2007) permeten recuperar i donar a la dramatúrgia de Sagarra el lloc que es mereix dins del repertori teatral català.
Tot i que Josep Maria de Sagarra va començar a escriure teatre molt aviat (cap al 1918) i ja en la dècada dels vint era un dels referents d’èxit de les temporades del Romea, va ser, sobretot entre el 1930 i 1936, quan va arribar al seu punt màxim de repercussió i es va consolidar com a aclamat dramaturg per a un públic cada cop més nombrós i fidel. D’aquests anys són les quatre obres més populars i significatives de l’autor que més s’han representat, sobretot en circuits de teatre amateur, i que millor han aguantat el pas del temps: La corona d’espines (1930), L’Hostal de la Glòria (1931), El Cafè de la Marina (1933) i La rambla de les floristes (1935); totes quatre obres recollides i editades per La butxaca l’any 2012 en un sol volum anomenat Teatre escollit.
La rambla de les floristes és una comèdia costumista en vers que situa l’acció cap a l’any 1860 quan a la Rambla de Barcelona s’hi feia vida i hi passaven tota mena de personatges de diferent condició econòmica i social, i també moral, que podien asseure’s a una de les parades de les floristes per fer safareig.
El personatge principal i eix vertebrador de l’obra és l’Antònia, una florista amb molt de caràcter que expressa les seves opinions amb fermesa i certa sornegueria i que defensa la seva llibertat individual amb orgull i gairebé com una militància i amb certa autoritat moral obtinguda per l’experiència viscuda com a florista de la Rambla, on hi ha vist històries de tots els colors.
ANTÒNIA: (…) Tinc més anys que tu, minyona,
M’ha vagat de fer l’ull viu,
I puc dir-te que en sé un niu,
del que passa a Barcelona.
La rambla de les floristes va ser el primer dramàtic de producció pròpia, enregistrat per TV3 el 1986, coincidint amb el 25è aniversari de la mort de Josep M. de Sagarra. Podeu veure aquest enregistrament de l’obra protagonitzada per Rosa Maria Sardà i dirigida per Orestes Lara a l’enllaç: http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/Especial-Josep-M-de-Sagarra/La-Rambla-de-les-Floristes/video/3704490/
Deixa el teu comentari!