El lector opina
1000 testimonis sobre Barcelona. La ciutat viscuda i jutjada per personatges no catalans al llarg del més de 2000 anys
[tria a cura de Lluís Permanyer].
Barcelona : La Campana, 2007. Demaneu la reserva d’aquest document
Aquest és un d’aquells llibres inclassificables que si l’haguessin d’etiquetar i solament si això fos necessari, hauríem de dir que és memorialístic (i no).
Primerament, hem de valorar positivament la tasca ingent que ha dut a terme el recopil.lador, Lluís Permanyer, alhora de seleccionar aquests gairebé mil testimonis, concretament en són 957, que com si fossin tessel·les, posades una darrera l’altra acaben configurant un ampli mosaic del que ha estat Barcelona en el decurs de 2000 anys.
Cadascuna de les entrades testimonials és com una fitxa on primerament se’ns diu el nom de l’autor o l’autora del comentari, tot seguit se’ns el o la presenta breument però amb prou dades per tal que el lector pugui saber en quin context està feta la reflexió sobre Barcelona, i finalment el text, és a dir, el testimoni pròpiament. Aquesta mena de fitxes segueix un ordre cronològic on la primera apreciació sobre Barcelona comença amb Pomponi Mela, segle I a.C. i acaba amb Milton Glaser, any 1989.
En aquest itinerari de dos segles ens trobem observadors i observadores de nacionalitats i tarannà divers cf. Historiadors, poetes, polítics, escriptors, viatgers, metges, musics…… i aquest ventall permet que Barcelona sigui vista des de diferents vessants i que la mirada sigui més o menys agradosa de la Ciutat. També trobem curiositats com per exemple que Barcelona ha tingut vuit noms abans del seu definitiu, o el sis noms de Montjuic.
Però no tot és un anecdotari de curiositats amables, també hi ha espectadors que el seu pas per Barcelona coincideix amb moments històrics importants i n’han deixat constància, essent aquests testimoniatges de força vàlua documental ja que sempre és la mirada d’ algú que viu els fets “des de fora” cf. 1843 Étienne Cabet – Bombardeig d’Espartero contra Barcelona. Ara bé, assenyalar quins testimonis són més importants que d’altres fa de mal dir, ja que de ben segur que cadascun dels lectors i lectores, tal i com passa amb els testimonis que configuren aquest llibre, trobarà interessant aquella observació que li sigui més propera.
També comentar que l’encert de l’estructura del llibre permet que la seva lectura no ens obligui a llegir-lo de manera continuada i persistent fins el final sinó que el podem obrir per qualsevol pàgina i llegir allò que se’ns ofereix.
I com a cloenda d’aquest comentari, reflectir alguns noms evocadors de Barcelona: Walt Whitman, Francisco de Quevedo, Stendhal, George Sand, Jeremy Irons, Peggy Guggenheim, Federico Fellini, Walter Gropius, Jean Genet…….
Sílvia Fortuny
Deixa el teu comentari!