LlegeixB@rcelona » Arxiu del bloc » Al novembre… Wallace Stevens

Inici » Autor del mes, Biblioteca Guinardó-Mercè Rodoreda, Destacat, General, Novetat, Poesia

Al novembre… Wallace Stevens

4 novembre 2014 Sense Comentaris

Aquest mes de novembre ens retrobem amb el poeta Wallace Stevens, autor d’una obra estimulant i perdurable que ha esdevingut referència inel·ludible per entendre la tradició poètica nord-americana del segle passat, fins al punt que el crític Harold Bloom va publicar un amplíssim recull de poesia estatunidenca contemporània sota el títol de “L’escola de Wallace Stevens” (publicada en castellà per Vaso Roto el 2011).

Stevens neix a Reading (Pennsilvània) el 2 d’octubre de 1879. Després d’estudiar dret, ingressa a la Hartford Accident and Indemnity Company el 1916, on treballarà fins la seva mort, el 2 d’agost de 1955. La seva vida està marcada per l’ascetisme que caracteritza tants dels seus poemes. Publica els primers versos a la revista Advocate de Harvard abans de 1900, però no reuneix els seus primers poemes fins l’any 1923, data en què es publica Harmonium.

Durant uns anys no publica res, però durant aquest període de silenci, la seva reputació poètica va creixent. Ideas of order i Owl’s Clover apareixen en edició limitada el 1935 i 1936. L’any 1937 publica The Man with the Blue Guitar, que té molt bona acollida. Stevens ha trobat el seu tema, les tensions entre el món de la realitat i el de la imaginació creadora, que esdevindran la seva preocupació constant.

En els últims anys de la seva vida, Stevens és reconegut com un dels poetes més rellevants d’Estats Units del segle XX (el millor i el més representatiu, segons Harold Bloom). La seva poesia reunida, Collected Poems (1954), és premiada l’any 1955 amb el National Book Award i el premi Pulitzer.

Fi estilista, precís i rigorós en la confecció dels poemes, Stevens també explora subtils temes filosòfics amb una particular barreja de lirisme i ironia, com ara quan posa de manifest el contrast entre la soledat i la monotonia de la vida moderna amb la riquesa de la natura i l’experiència estètica.

Però el nucli del seu pensament és, com dèiem, la noció de la poesia com a fusió de la imaginació creativa i la realitat objectiva, enteses com universos mútuament dependents, mútuament il·luminats. “Allò real” és la base, però hi ha moments que la imaginació –valor suprem per a Stevens– sembla inventar la realitat i posar-nos davant una altra de més veritable: la realitat de la imaginació.

Testimoni d’una època convulsa i relativament distanciat de la política, afirmà que “la vida no és la gent i l’escenari, sinó el pensament i el sentiment”. I el propòsit del poeta és precisament interpretar aquest món de pensament i sentiment mitjançant la imaginació.

A continuació us deixem amb la versió que Andrés Sánchez Robayna va fer del poema “Tatuatge”:

La luz es una araña.
Se arrastra sobre el agua.
Se arrastra por los bordes de la nieve.
Se arrastra por tus párpados
Y pone allí sus telas
–Sus dos telas.

Las telas de tus ojos
Se sujetan
A tu carne, a tus huesos
Como a vigas o a hierba.

Hay hebras de tus ojos
Sobre la superficie de las aguas
Y por los bordes de la nieve.

…

Poesia de Wallace Stevens a les Biblioteques de Barcelona