Espiral: polaroids / David López.- Barcelona: Planeta DeAgostini, 2002.

Espiral ha esdevingut un còmic clàssic, després de ser publicat per La Cúpula, Planeta i finalment reunit per Norma. Aquesta ressenya correspon a l’etapa de Planeta, Polaroids. Aqui Ana torna de Londres on ha estat vivint dos anys i intenta tornar a establir-se amb la seva antiga companya de pis, Alicia, una asturiana que és una mica cabra boja i l’ànima de la sèrie. Alicia és l’antítesi perfecta d’Ana, Ana és ordre i reflexió, és decidida més que impulsiva, Alicia és tot el contrari funciona a batzegades impulsives i sempre amb un toc d’humor. Ambdues retraten la Barcelona dels pisos compartits, les festes d’estudiants fins a altes hores i els treballs precaris o directament inexistents, com si formessin part d’un altre món que no és el seu. És un món que saben que hi és però que encara noten estrany, i se n’alegren, intueixen que en aquest altre món es divertiran molt menys.

Si us quedeu amb ganes de més aquesta és la recopilació de les diferents sèries, i a la web de l’autor van apareixent més pàgines de tant en tant, a més a més de mostres del treball que actualment fa per la casa de les idees dels superherois, Marvel.

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Còmic, Destacat, Novel·la barcelonina, Novetat Tags: Còmic, novel·la barcelonina, Recomanacions de lectura, Ressenyes