Gaziel, és el pseudònim d’Agustí Calvet i Pascual (Sant Feliu de Guíxols, 7 d’octubre de 1887 – Barcelona, 12 d’abril de 1964), escriptor i periodista català

Gaziel va iniciar la seva carrera periodística el 1910 a La Veu de Catalunya i el 1911 va entrar a treballar a l’Institut d’Estudis Catalans. Ja a la capital francesa –on s’havia traslladat per aprofundir els seus coneixements– va viure l’esclat de la Primera Guerra Mundial, fet sobre el qual va escriure per a La Veu de Catalunya. Aquests treballs no van agradar a Prat de la Riba, però sí, en canvi, a Miquel dels Sants Oliver. Això dugué a Gaziel a escriure per a La Vanguardia sobre el París de la Primera Guerra Mundial. Les seves cròniques, amb el títol Diario de un estudiante en París, el convertiren en un dels periodistes més llegits a Espanya i a l’Amèrica Llatina.

En aquest diari –que en els anys de la Segona República era el de més tirada de tota la Península–, va fer la seva carrera periodística, fins a arribar a ser-ne el director entre el 1920 i el 1936. En esclatar la Guerra Civil, va haver-se d’exiliar i el 1940 va haver de tornar a Barcelona, obligat per l’avenç de l’exèrcit nazi a Europa. Llavors va ser processat per les autoritats franquistes per les seves idees catalanistes i republicanes. Fou absolt, però ja no va poder seguir treballant en el periodisme a Catalunya i va haver d’emigrar a Madrid, on va dirigir l’editorial Plus Ultra. Tanmateix, i encara que en aquells anys no podia publicar-los, va seguir escrivint els assajos en català que havia començat en els anys de l’exili i que giraven, fonamentalment, sobre les causes de la tràgica història de Catalunya. Septuagenari, va tornar a Barcelona, on va escriure la resta de la seva obra, formada per vuit llibres en castellà i catorze en català.

Gaziel és considerat el primer periodista modern de l’estat espanyol i el primer a donar una òptica internacional als seus escrits. Gaziel es va arribar a convertir en una figura imprescindible de la vida política espanyola. Els seus articles setmanals, amb la rúbrica de Comentarios libres, eren una referència per a líders polítics i autoritats institucionals, fins i tot internacionals.

Categories; Ateneu Barcelonès, Autor del mes, Destacat, General, Novel·la barcelonina, Novetat