Suite Barcelona: la Casa del Cafè i el mercat del Born
Sobre la taula de pedra de marbre de La Casa del Cafè, tot just oberta, fumegen els melindros de pa dolç acabats d’enfornar, els bescuits i les xicres de xocolata. Escalfar-nos-hi les mans farà més agradable el ventet menut i fred que corre pels carrers que des de la muralla vella donen a la plaça del Born, on sentim la fressa precipitada del mercat mentre la canalla corre, piloteja, salta a la corda i rep alguna amable bastonada. Com si el temps apressés la llum del sol encara molt oblic, tothom va amunt i avall amb una singular eufòria entre el cruixir de les carretes o el repicar de les caixes. S’espargeix al seu pas el perfum de verdures i herbes remeieres.
[…]
Avui la clarícia del matí pren una ànima on tot és net i el cel té a l’endalt un blau tendre i quasi transparent d’anticipada primavera. Aquest petit pomell de violetes boscanes te’n dóna senyal.
Març, dijous deu de mil set-cents i dotze.
El Born –també conegut com a plaça Major– era un dels centres neuràlgics de la Barcelona moderna. Allà s’hi instal·lava el mercat, però també s’hi feien festes, fires i altres activitats de caire solemne. Albert Garcia Espuche explica que cap al 1700, el Born acollia, a més dels llocs de venda del mercat muntats diàriament, les adrogueries més importants de Barcelona.
El Born al 1755. (Font: Museu d’Història de la Ciutat)
Ens agradaria poder visitar La Casa del Cafè, però s’ha sotmès a la lògica del carrer on estava situada, el dels Canvis. Segons Albert García Espuche, aquest era un dels dos cafès que, com a mínim, hi havia a la ciutat. El 1710 n’hi havia un alter al carrer Esparteria cantonada amb Vidrieria, portat per Josep Farrer, de Pavia.
L’establiment de què ens parla Jordi Carrió estava al carrer dels Canvis, i el portava un francès anomenat monsieur Jausia. El consum de cafè no era popular a finals del segle XVII –la beguda popular dels barcelonins era la xocolata desfeta– però l’existència d’aquests dos cafès demostra que s’estendria ràpidament, i converteix Barcelona en pionera a la península pel que fa a establiments d’aquest tipus. Segons Víctor Balaguer (Las calles de Barcelona en 1865) el nom de carrer dels Canvis fa referència a les actuals Canvis vells i Canvis Nous, que deuen el seu nom al gran nombre de canviadors de moneda que hi havia establerts per atendre als comerciants que arribaven a la ciutat.
[enllaç al mapa: 4. Carrers dels Canvis nous i Canvis vells]
Per saber-ne més:
GARCÍA ESPUCHE, Albert. Barcelona 1700. Barcelona: Empúries, 2010. pp. 208-209.
Deixa el teu comentari!