L’any de la plaga: Etapa 2
Des de l’Espai Jove Boca Nord agafem el carrer Agudells cap amunt, fins arribar a Calderón de la Barca, allà pugem fins assolir les escales mecàniques del carrer Alguer i arribem a la terrassa de la Biblioteca El Carmel-Juan Marsé on farem una parada. Des d’allà veurem l’ascensor que uneix el carrer Murtra amb el carrer Santuaris, la nostre propera parada. El carrer Santuaris deu el seu nom a que antigament va unir els santuaris de la Mare de Déu del Coll i la del Carmel, actualment és el carrer de certa importància a major alçada del barri, aquest fet el dota d’unes impressionants vistes de la ciutat, a més a més uneix el Carmel amb Vallcarca, a peu i en bus.
La Irene deu pensar que sóc idiota. Idiota, així, entre dents, com si em veiés fent l’elecció equivocada des del menjador de casa seva, amb el dit sobre el botó de fastforward del comandament a distància.
-No ho sé, Victor. És molt lluny, la casa de la teva amigueta?
Ha dit amigueta en cursiva.
-No ho tinc clar. Vaig anar-hi des de Santuari, que és per on anàvem, però ara no m’oriento.
-Vostè perdoni si m’he desviat per una simple emboscada.
-Amb que un dels dos sigui sarcàstic ja n’hi ha prou.
Aquesta zona del Carmel és un laberint amb totes les seves propietats intranquil•litzadores. Sense gps, a les fosques i espiats per fantasmes, costa concentrar-se per trobar un edifici que solament has vist un cop. La Irene tampoc no m’hi ajuda. [Pàg 214]
CARRER SANTUARIS
Tot i que el 1864, any de construcció de l’ermita del Carmel, havia un camí de comunicació entre l’ermita del Carmel i la del Coll, el primer projecte per establir una comunicació decent entre els dos santuaris data de l’octubre de 1901 i va ser redactat per l’arquitecte Jaume Ventura Carril a instàncies de l’ajuntament d’Horta. Es projectava la construcció d’un vial de 8 metres amb un pressupost de 17.195,36 pessetes.
Posteriorment es van redactar nous projectes, que van tenir moltes rectificacions i reformes. La materialització dels projectes topava amb la problemàtica dels propietaris dels terrenys que veien minvades les superfícies de les seves propietats. Per aquest motiu molts propietaris van envoltar amb tanques d’obra els terrenys per defensar-los, raó per la qual s’explotarien tot un seguit de petites pedreres. També va haver alguns propietaris que, conscients de les millores que suposava l’arranjament de camins, varen cedir part dels seus terrenys per procedir a l’obertura de vials.
Font: El Carmel ignorat: història d’un barri impossible. Lluís M. Bou i Eva Gimeno Cases.Barcelona: Ajuntament de Barcelona: Agència de promoció del Carmel i entorns, 2007.
Deixa el teu comentari!