Poeta del mes: Blai Bonet
Volem aprofitar la recent i feliç reedició d’Els Ulls/La mirada (El Gall Editor, 2014), els dietaris que Blai Bonet va publicar als anys setanta, per recordar amb vosaltres l’obra d’aquest poeta i novel·lista mallorquí.
Blai Bonet va néixer a Santanyí (Mallorca), el 10 de desembre de 1926, en el si d’una família humil. Als deu anys va ingressar al seminari de Palma, però va haver d’interrompre els estudis a causa d’una afecció pulmonar. La malaltia va condicionar per sempre la seva trajectòria vital i literària. Durant l’estada al sanatori de Caubet (Banyola) va començar a escriure la novel·la El mar i els seus primers poemaris: Quatre poemes de setmana santa (1950) i Entre el coral i l’espiga (1952). Amb Cant Espiritual va guanyar el Premi “Ossa Menor” de l’any 1952. El llibre el prologaria Salvador Espriu. El 1956, Carles Riba, Salvador Espriu i Josep M. Castellet, entre d’altres, van finançar-li un tractament antituberculós en una clínica barcelonina, i el van instal·lar en una masia a Riells de Montseny.
Enfront la malaltia, el poeta reacciona amb una rebel·lió vitalista i una recerca angoixada de Déu. Cada llibre suposa un pas més en la recerca d’un llenguatge propi, més lliure pel que fa a la mètrica i la presència de metàfores brillants i agosarades.
Aquesta evolució es concreta en la que per a molts és la seva obra cabdal: L’Evangeli segons un de tants, que guanya el premi Carles Riba el 1962. Un llibre, en paraules d’Àlex Susanna, “rodó, d’una modernitat esveradora, sorprenent, perdurable”, i que tardarà cinc anys a publicar-se per problemes amb la censura. Hi trobem la consciència del dolor, la impossibilitat de conciliar realitat i desig, però també la facultat creadora del llenguatge com un do compensatori.
El 1972 torna definitivament a Santanyí i comença una vida retirada dels cercles literaris, que algú ha titllat d’exili interior. La seva figura cau en l’oblit, desconeguda per a les noves generacions, fins l’any 1987, quan amb el llibre de poemes El jove, Bonet guanya la Lletra d’Or, el Premi Nacional de la Crítica, i el Premi de la Generalitat de Catalunya. És l’inici de la recuperació de la seva figura, dels homenatges, tant a les Illes com a Catalunya, que culminarà el 1990 amb la concessió de la Creu de Sant Jordi.
Nova York (premi Ciutat de Barcelona 1992) seria el seu darrer poemari publicat en vida. Va morir a Santanyí, el desembre de l’any 1997. A títol pòstum, el 1998 el Govern Balear li va atorgar el premi Ramon Llull. L’any 2000, l’Editorial Empúries publica el poemari Sonets.
- L’Evangeli segons un de tants. Els fets. Barcelona: Edicions 62, 2013.
- Nova York. Barcelona: Columna, 1991
- Sonets. Barcelona: Edicions 62, 2000
I també:
Julià i Prohens, Miquel. El monestir, amb poemes inèdits de Blai Bonet. Palma de Mallorca: Documenta Balear, 2005
Pons i Jaume, Margalida. Blai Bonet: maneres del color. Barcelona: Abadia de Montserrat, 1993
Altres llibres de l’autor
- Judes i la primavera. Barcelona: Edicions 62, 1995
- El mar. Barcelona: Club Editor, 2011
- La mirada. El Gall: Pollença, 2014
- Míster Evasió. Barcelona: Edicions 62, 1995
- Els ulls. El Gall Editor: Pollença, 2014
L’autor a Internet
Deixa el teu comentari!