Barcelona cinema… SALVADOR PUIG ANTICH (Manuel Huerga, 2006)
Aquest mes de març ha fet 40 anys que van executar Salvador Puig Antich, i en aquesta data tan assenyalada han tingut lloc diversos actes i homenatges, entre els quals l’espectacle Cançons d’amor i d’anarquia conduït per Joan Isaac, que es podrà tornar a veure l’1 de maig a Florència, el 2 de maig a San Remo i el 4 de maig a Manresa al Teatre Kursaal.
Salvador Puig Antich (Barcelona, 30 de maig de 1948 – 2 de març de 1974) va formar part del MIL (Movimiento Ibérico de Liberación) organització antifeixista que s’enfrontava de manera directa al capitalisme, hereus de l’esperit dels maquis. El seu objectiu era contribuir a la lluita obrera, mitjançant l’expropiació als bancs. Salvador va ser capturat en una emboscada de la Brigada Polítco-Social en què hi va haver un tiroteig on va morir el jove subinspector Francisco Anguas Barragán i on Salvador va resultar greument ferit. Després de ser jutjat en consell de guerra, amb un judici sense garanties i ple d’irregularitats, fou condemnat a pena de mort com a culpable de la mort d’Anguas . La família lluita per una revisió del judici. El franquisme va ser cruent fins al final. La mala consciència sobre si es va fer prou per salvar la vida de Salvador és quelcom que quedarà per a la història. Les darreres execucions del franquisme van tenir lloc a l’any següent, el 27 de setembre de 1975. El mes de març també és testimoni d’un altre trist aniversari, el de l’assassinat per tortures el 16 de març de 1978 del jove anarquista de Sallent Agustín Rueda Sierra.
La pel·lícula Salvador (Huerga, 2006), produïda per Mediapro amb una petita inversió britànica, reconstrueix les darreres setmanes de la vida de Salvador Puig Antich. És un projecte de productor, en aquest cas de Jaume Roures, en mans del director Manuel Huerga, qui va ser triat per la seva sensibilitat envers el projecte . Manuel Huerga (Barcelona, 1957) és un director format en la televisió que ha retratat la ciutat en moltes ocasions (director de la cerimònia dels Jocs Olímpics, director de BTV de 1997 a 2003…), anteriorment a Salvador havia rodat una pel·lícula: Antàrtida. Actualment està acabant la pel·lícula Barcelona, la rosa de foc en la qual porta tres anys treballant-hi, rodada com un pla seqüència en 3D i que sembla que suposarà una immersió en la imatge tècnicament molt novedosa.
El film Salvador es basa en la descripció dels fets que va fer Francesc Escribano al llibre Compte enrere. Es diu que les intencions del film són més un al·legat contra la pena de mort, que no un intent d’explicar el moment polític i històric i que, a l’estil dels films nord-americans, busca el reconeixement de personatges i fets, i explora més la memòria individual que no en una rigorosa reconstrucció de la situació històrica i política. Entre els qui van viure la història, hi ha divergència en la valoració de la pel·lícula però el que sí es pot dir és que el producte és molt sòlid, molt digne. La pel·lícula va ser un èxit de taquilla i va ser nominada i guardonada amb diversos premis. Va ser estrenada en versió original a tot Espanya, essent subtitulades les parts parlades en català.
La primera part del film ens porta sobre les accions del MIL, assistim als inicis d’aquesta organització amb els companys d’institut Oriol Solé Sugrañes – Joel Joan, el seu germà Jordi – Pablo Derqui…, als primers assalts de bancs, als intents de la policia de posar fi a les accions del moviment. La segona part mostra l’estada de Salvador a la presó Model, inserint flash-backs del seu periple. L’advocat Oriol Arau (Tristan Ulloa) amb qui creà una amistat més enllà del professional, les quatre germanes (l’Imma – Olalla Escribano, la Montse – Bea Segura, la Carme – Carlota Olcina i la Merçona – Andrea Ros), la relació amb el funcionari de presons Jesús Irurre (Leonardo Sbaraglia), la Cuca – Leonor Watling, la Margalida – Íngrid Rubio. La implicació dels actors i actrius en la pel·lícula transmet vitalitat, lluita, ràbia, dolor i dignitat. Daniel Brühl fa una bona interpretació, i segons la Carme Puig “té la mirada càndida i dolça com tenia en Salvador“. Un moment poètic del film és l’evocació de Los 400 golpes de Truffaut per part de la Carme, qui explica la seqüència on Antoine Doinel, en la seva fugida del reformatori, corre cap al mar, lliure per fi, i ens mira a través de la càmera.
Els llocs de rodatge respecten les localitzacions reals de la història: al carrer Girona amb Consell de Cent hi té lloc l’escena de la detenció d’en Salvador, els policies esperaven el grup al bar Funicular, el portal del tràgic tiroteig és el número 70 del carrer Girona. El cos mort de Francisco Anguas i el del ferit Salvador van ser traslladats a l’Hospital Clínic. La presó Model surt en diverses seqüències, tot i que els interior de la presó estan rodats a la Model de València, en desús. L’edifici central de la Universitat de Barcelona i la Gran Via van ser l’escenari per a la manifestació en protesta per la mort a mans de la policia d’Enrique Ruano al gener de 1969.
El bar Glaciar de la plaça Reial era un dels llocs on es trobaven els companys del MIL. També ho feien al bar Caspolino, que ja no existeix, situat a la plaça Gal·la Placídia. Les torres Trade a l’avinguda Diagonal amb la Gran Via de Carles III són protagonistes d’un atracament (una oficina del Banesto). La sala Zeleste del carrer Argenteria, és recreada amb un concert d’en Pau Riba cantant Noia de porcellana. La biblioteca de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona és l’escenari on els advocats intenten desesperadament aconseguir l’indult. Al cementiri de Montjuïc s’hi roda l’escena de l’enterrament.
Actualment està en fase de muntatge un film del director donostiarra Pablo Malo sobre el segrest i l’assassinat l’any 1983 a mans dels GAL dels joves Lasa i Zabala, en el que s’ha denominat “guerra bruta” de l’Estat contra ETA i l’independentisme basc.
Els films que recreen fets reals i que, a més, han ocorregut en un temps relativament proper (quaranta anys en un cas i trenta en aquest darrer) són, en aquest sentit, compromesos. Com més creïble sigui la història, diu Pablo Malo, més dolorosa resultarà, sense deixar de ser conscients de la polèmica que sol suscitar el tractament d’esdeveniments sensibles de la història recent.
BIBLIOGRAFIA :
Andrés Estellés, Vicent. Puig Antich. Barcelona : Empúries, 1989
Antologia poètica popular a la memòria de Salvador Puig Antich. Recopilació de Ricard de Vargas-Golarons. Barcelona : Ateneu Enciclopèdic Popular, 1996
Escribano, Francesc. Compte enrere : la història de Salvador Puig Antich. Barcelona : Edicions 62, 2001
Fons MIL de la Biblioteca del Pavelló de República de la Universitat de Barcelona.
Osácar, Eugeni. Barcelona, una ciutat de pel·lícula. Barcelona : Diëresi : Ajuntament de Barcelona, 2013
Panyella, Jordi. Salvador Puig Antich, cas obert : la revisió definitiva del procés. Barcelona : Angle, 2014
Rosés Cordovilla, Sergi. El MIL : una historia política. Barcelona : Alikornio, 2002
Riebenbauer, Raúl M. El Silencio de Georg : la verdadera historia de Heinz Ches ejecutado el mismo día que Salvador Puig Antich. Barcelona : RBA, 2005
Tajuelo, Telesforo. El Movimiento Ibérico de Liberación, Salvador Puig Antich y los Grupos de Acción Revolucionaria Internacionalista : teoría y práctica : 1969-1976. [París] : Ruedo Ibérico, 1977
Téllez Solá, Antonio. El MIL y Puig Antich. Barcelona : Virus, 1994
Tolosa, Carlota (Col·lectiu). La Torna de la torna : Salvador Puig Antich i el M.I.L. Barcelona : Empúries, 1985
FILMOGRAFIA
Dotze hores de vida : l’execució de Puig Antich i Heinz Chez [DVD]. Televisió de Catalunya, 2005
Huerga, Manuel (2006). Salvador Puig Antich [DVD]. [Barcelona] : SAV , 2006
DISCOGRAFIA DEDICADA
Fortuny, Llibert ’El Corredor de la Mort’ www.llibertfortuny.com
Isaac, Joan ’A Margalida’
Llach, Lluís ’I si canto trist’ i ’Sempre queda un fil’ ’Merçona’ www.lluisllach.cat
Loquillo ’El año que mataron a Salvador’ www.loquillo.com
Deixa el teu comentari!