Poeta del mes: Perejaume
Aquest mes us proposem acostar-vos a l’obra de l’artista i poeta català Pere Jaume Borrell i Guinart, conegut amb el nom de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957). Profundament vinculat al seu poble natal i a les terres del Montnegre, aquests paisatges són reflectits constantment a la seva obra, tant pictòrica com poètica.
Pintor autodidacte, estudià Història de l’Art i al mateix temps aprèn pintura i dibuix al Cercle artístic de Sant Lluc. Començà a exposar la seva obra pictòrica a la dècada del setanta i fa amistat amb Joan Brossa, J.V. Foix, i Josep Palau i Fabre, que l’influïren, com també Jacint Verdaguer, amb el qual comparteix la visió tel·lúrica, d’interrelació íntima entre l’home i la natura que l’envolta, perspectiva que l’ha portat a subratllar les arrels pròpies, especialment la cultura catalana i l’entorn del Montnegre.
Artista de difícil classificació per l’experimentació constant amb gairebé tots els recursos expressius –pintura, escultura, dibuix, text, accions, fotografia i vídeo–, el seu treball, tant visual com escrit, se centra en la reflexió sobre els límits difusos entre la naturalesa i l’art.El 2005 fou guardonat amb el Premi Nacional d’Arts Visuals de la Generalitat de Catalunya i el 2006 amb el Premio Nacional de Artes Plásticas del Ministerio de Cultura. En l’actualitat la seva obra es pot trobar a diferents col·leccions privades i públiques de centres d’art contemporani de tot el món; des del MACBA o el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía fins al Museum of Contemporary Art de Sydney, Austràlia.
Profundament vinculat a la natura, tracta a aquesta com una obra d’art, com a font d’inspiració, tot introduint-la en un escenari i emmarcant-la en cada racó. D’aquí que molts qualifiquin el seu art com a abstracte, paisatgístic, conceptual o de realisme màgic.
Ara vosaltres, arbres,
poematitzeu-nos.
Que sigueu, vosaltres,
autors nostres.
Aquí ens teniu
perquè -just al revés
del què és costum-
acompliu, en nosaltres,
el vostre ofici de literats.
Som-hi, doncs.
La dimensió natural de la poesia de Perejaume es ben palesa ja al mateix títol dels seus darrers poemaris: Obreda (2003) i Pagèsiques (2011). Obreda és un neologisme creat per Perejaume a partir de la fusió dels mots obra i arbreda. Aquesta mena de joc ja ens situa en una òptica privilegiada per a analitzar el seu discurs poètic: escriptura i naturalesa vistes com un tot en què la orografia i la vegetació marquen la pauta autorial.
Pagèsiques és, segons el mateix autor, ‘una obra de boscos, un llibre de llibres’, conformat per cinc poemaris: Pagèsiques, Els arbres, Els suros, El taller, Bloc de notes. La seva és una poesia plena de pensaments singulars i intensos sobre el territori, sobre una geologia que es plega i desplega, que floreix, sobre la seva vivència amb la natura i la seva vivència de l’art. En Perejaume, la personificació de la natura és una constant: ella parla, escriu, es belluga. És la natura, els llocs, qui creen les paraules i d’aquest ideari sorgeix la seva poesia, que d’altra banda és indestriable de la seva vocació pictòrica.
El 2012 Pagèsiques va rebre el Premi de la Crítica Catalana de Poesia, el Premi Lletra d’Or i el Premi Ciutat de Barcelona de Literatura en llengua catalana. Tot un reconeixement a l’obra d’aquest poeta de l’art i el món natural.
Si en voleu saber més, aquí teniu una entrevista del poeta al Matí de Catalunya Radio (25 d’octubre de 2011):
Poesia de Perejaume a les Biblioteques de Barcelona:
- Oli damunt paper. Barcelona: Empúries, 1992.
- Obreda. Barcelona: Edicions 62, 2003.
- Pagèsiques. Barcelona: Edicions 62, 2011.
Altres llibres de l’autor:
- Els cims pensamenteres. De les reals i verdagueres elevacions. Barcelona: Polígrafa, 2004.
- L’obra de Granollers. Granollers: Museu de Granollers, 2002.
- L’obra i la por. Barcelona: Galàxia Gutenberg, 2007.
- Oïsme. Barcelona: Proa, 1998.
- Oleoducte. Barcelona: Polígrafa, 1999.
- Retrotabula. Vitoria-Gasteiz: Artium, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, 2003.
Deixa el teu comentari!