#BCNegra2014 Itinerari literari Negres tempestes: Etapa 5
La sotsinspectora i el sotsinspector Carrasco es citen amb una infermera de l’Hospital de Sant Pau per prendre-li testimoni..
“Havien quedat amb Montserrat Porta a la una a la cafeteria de l’Hospital de Sant Pau, aprofitant la pausa que la infermera feia per dinar, i Norma no volia fer tard.
[…] Els edificis modernistes de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau dataven de començaments del segle XX, però l’origen de la institució, ideada com a hospital per a pobres i peregrins, es remuntava a l’any 1401. L’Hospital de Sant Pau, com se’l coneixia popularment, era l’edifici civil més important del modernisme català i un plat massa llaminer per als especuladors i els polítics, que finalment havien decidit privar els metges, les infermeres i els malalts d’aquell entorn privilegiat de jardins i pavellons acolorits i traslladar la infraestructura hospitalària a un edifici nou d’aspecte anodí i confort dubtós. Els antics pavellons es restauraven i es preparaven per convertir-se en seu de diverses institucions polítiques de les quals ja només en gaudirien els polítics. A l’hospital nou, els metges es queixaven que els nous despatxos no tenien finestres ni llum natural.” -> pàgina 177
L’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau és un conjunt d’edificis modernistes situat a Barcelona i projectat per l’arquitecte Lluís Domènec i Montaner. Va ser construït entre 1902 i 1930 en dues fases: la primera, duta a terme per ell mateix entre els anys 1902 i 1913 que consta de tretze edificis modernistes; la segona, realitzada pel seu fill Pere Domènec i Roura a partir de 1920 que compta amb sis edificis més.
Construït amb els materials i la decoració pròpia d’un modernisme amb inspiració neogòtica, destaca la profusió de ceràmica, amb funcions profilàctiques i decoratives, maó vist i escultures que incorporen una ampla iconografia on es mostra la visió religiosa i historicista del seu arquitecte.
Per la gran quantitat d’edificis, la seva riquesa ornamental i el seu nivell de conservació, l’Hospital de Sant Pau és el conjunt més gran de l’arquitectura modernista catalana i ha estat reconegut amb el nomenament com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l’any 1997.
Edificat com a un centre hospitalari modern i innovador, cent anys després ha deixat de complir amb aquestes funcions que han estat traslladades a un nou hospital dins del mateix perímetre del recinte.
Font del text i de la imatge: Viquipèdia. Fotografia de Paul Hermans. Trobareu més informació als llibres que us enllacem.
Deixa el teu comentari!