La biblioteca d’El Carmel recomana… Primavera de l’àvia
Primavera de l’àvia / Teresa Pàmies.
Teresa Pàmies, filla del polític i líder marxista Tomàs Pàmies, nasqué al 1919 a Balaguer i morí a Granada,on viu un fill seu, el 2012. Després de la Guerra Civil Espanyola es va exiliar amb la seva família i va viure a diferents llocs França, Cuba, República Dominicana, Mèxic, on va estudiar periodisme, i Belgrad on va treballar a la radio.
Als anys setanta torna a Barcelona on col·labora a la radio a la TV i en premsa escrita. És a Barcelona, on es dedica plenament a escriure el seu primer èxit va ser Testament a Praga premi Josep Pla (1970), basat amb les memòries del seu pare. La seva obra és un testimoni de la seva generació, mare de quatre fills, avia de set nets, militant activa en un partit d’esquerres, PSUC, periodista i escriptora.
Primavera de l’àvia és una novel·la en forma de dietari autobiogràfic, transcorre entre el 8 d’abril i el 20 de juny del 1988 en una Barcelona que ja ha agafat el relleu olímpic. La Teresa Pàmies ens va explicant fets quotidians com tenir cura dels nets, fer jerseis, llegir llibres, escoltar música, anar al cinema, mirar la televisió però relatats per ella són tan rellevants com els altres que també ens explica , escriure, anar a debats, a tertúlies , la militància en el partit, els programes a la radio a la televisió, la presencia activa a la vida cultural i associativa amb un gran compromís polític i social.
Ens dibuixa la vida d’un barri de Barcelona, l’Esquerra de l’Eixample, on viu amb el seu home, va al mercat del Ninot on xerra amb les veïnes i les venedores, participa en l’Associació dels Veïns i Veïnes de l’Esquerra de l’Eixample, treballa a l’agrupació del Partit del barri preparant la campanya electoral, passeja amb el seu net pel Jardinets de Montserrat o pel recinte de l’Escola Industrial.
Aquesta novel·la també té un relat del petit viatge, de cinc dies, que fa la Teresa amb el seu home a Lisboa i ens va explicant les passejades assossegades que fan, els llocs que visiten i els que no visiten.
“No m’he vist en cor o amb cames per pujar a la Torre d’Ulisses, i des del seient veig el cap de molts turistes que si mouen lentament guaitant per algun dels seus merlets restaurats. Tampoc no m’interessa entrar al restaurant desvirtuat Paço de Alcaçova, que habitaren els reis de Portugal. Prefereixo romandre al gran parc, entre la piuladissa dels ocells……………Sé que puc comprar postals i llibres il·lustrats amb cada un dels racons del Castell, informació sobre la seva història i anecdotari més o menys verídic. Tanmateix m’enduc la pròpia visió, la que captarà la fotografia………..”
Deixa el teu comentari!