Recordem… Joan Brossa
El proper 30 de desembre es compliran quinze anys de la mort de Joan Brossa (Barcelona, 1919-1998). Poeta en el més ampli sentit de la paraula, escriví poesia en estrofes tradicionals (sonets, odes sàfiques, sextines, romanços, etc.), poesia quotidiana (també anomenada antipoesia, per la seva temàtica i forma prosaica), proses circumstancials (recollides a Vivàrium – 1972 – i Anafil -1987 -), així com teatre, guions de cinema, poesia visual i poesia objectual. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les diferents disciplines artístiques.
Joan Brossa
Va ser un dels fundadors de la revista Dau al Set (1948), i un dels principals introductors de la poesia visual en la literatura catalana. A la postguerra es va mantenir en una posició d’avantguarda, però sense rebutjar d’escriure sonets formalment perfectes. La seva obra creativa abastà totes les facetes de l’art: el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts parateatrals, la màgia i el circ. Va posar en primer pla el nivell d’expressió per damunt del contingut i va aconseguir que la seva poesia tingués l’aparença d’un joc de paraules. La seva lírica es vincula al teatre surrealista i tota la seva literatura està impregnada d’una pàtina escènica, pel fet que sempre va tenir una àmplia i interdisciplinar visió de la cultura, de les arts i de l’espectacle. Així ho expressa en la seva obra creativa, tant la literària com la plàstica, sovint satírica, punyent, irònica, crítica, a vegades irreverent, però, al mateix temps, lúdica.
En els seus últims llibres es constata una continguda i emotiva reflexió sobre la vida i la mort (Passat festes, 1995, La clau a la boca, 1997, Sumari astral, 1999). Rebé diferents premis o reconeixements (Premi Ciutat de Barcelona 1987, Medalla Picasso de la Unesco 1988, Premi Nacional d’Arts Plàstiques 1992, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1998, etc.).
Us proposem recordar-lo tot veient aquest vídeo d’homenatge que es va emetre a L’hora del lector (Canal 33):
Deixa el teu comentari!