La Biblioteca El Carmel – Juan Marsé recomana Pròtesi
Novel·la negra com manen els cànons, i també trepidant. Tenim un personatge el Dientes per qui costa sentir gaire simpatia, i el que seria la seva némesi en Gallego. Un és un trinxa i l’altre un ex-poli, i els dos són uns mala peça egoistes, violents i amb rampells psicòpates, uns angelets vaja. Van tenir un encontre fa anys, que va acabar amb part de la banda del Dientes (aleshores el Miki) al cementiri, i amb el Gallego acabant amb la dentadura del Miki, i d’aquí el seu àlies actual. I des d’aleshores el desig de venjança és l’única cosa que ha donat sentit a l’existència del Dientes, i el Gallego només necessita un enemic per ser feliç, i que el fotessin fora del cos per excedir-se va ser el pitjor que li podia passar, ara fa de guàrdia jurat i no és ben bé el mateix.
El pla del Dientes és atracar un furgó blindat aprofitant que Barcelona a l’agost pràcticament quedava buida (eren altres temps), però en realitat és una història sobre la venjança, i tota la resta és necessari per arribar aquí però es té la sensació que és igual, que si no és un atracament a un furgó serà qualsevol altre cosa que aquí al que s’ha d’arribar és a una confrontació final épica i definitiva. I així serà.
Per moments la novel·la sembla emparentada amb el realisme brut, retratant un món pobre, de bars tronats i gent desnonada. I tot amb un ritme trepidant un cop ha assentat les bases en les primeres pàgines amb flash-backs explicatius inclosos (necessaris per situar els personatges). Una novel·la escrita originalment en castellà però que en l’edició catalana podria passar per estar escrita en català, bona feina d’edició en aquest cas.
Deixa el teu comentari!