Entre la desembocadura de la riera d’Horta, a llevant, i la del torrent del Bogatell a ponent, entre la platja i la via del tren a França per Mataró, hi havia el barri de Pequín, dit així perquè els seus primers pobladors havien estat orientals. Estava constituït per les barraques més miserables, brutes i insalubres de Barcelona: enmig d’aigües estancades i abocadors, estructures de canya i trossos de fusta, llaunes, caixons, cartrons, parracs de roba, etc.

Els seus habitants, indigents i pobres de solemnitat, convivien amb els animals dins les barraques, que no es netejaven sinó quan la pudor i les emanacions feien l’existència intolerable. La població era fixa, tot i que es renovava sovint: de tant en tant, un temporal arrasava el poblat i la gent se n’anava. O es posava malalta i
es moria. Per no tenir, no tenien ni la sort dels barraquistes veïns de la zona de la Llacuna, instal·lats a l’empara de les parets del Cementiri Vell i que, quan es morien, només havien de bellugar-los
uns quants metres.”

Categories; Biblioteca El Carmel-Juan Marsé, Etapes, Itineraris literaris Tags: Barri de Pequin, La Felicitat, Lluís-Anton Baulenas, Poblenou