La biblioteca del Carmel recomana… Novel·la barcelonina amb solera
J. Larstsinim, seudònim de Jaume Ministral i Masià (Girona, 1941- Barcelona, 1982) és una figura rellevant de la cultura gironina a la segona meitat del segle XX. Va ser mestre de formació i professió, va treballar al món editorial, vinculat a l’Editorial Marín alhora que desenvolupà una singular i variada producció literaria. A més de la seva obra firmada com a Lartsinim també va escriure en castellà llibres de divulgació i novel•les de ciència ficció. La seva millor obra en catala Ciutat petita i delicada (1975) va ser reeditada fa uns anys. Va ser un precusor de la figura de l’escriptor que es mou per diversos mitjans.
La Biblioteca Oro va ser una de les col•leccions estrella de l’Editorial Molino al llarg de diverses dècades. Iniciada a mitjans dels anys trenta, va ser pionera en la creació d’un producte d’alta qualitat però de preu assequible. Amb una força gràfica impressionant, la Biblioteca Oro popularitzà personatges com Nero Wolfe, Charlie Chan, Philo Vance, Hercules Poirot o Perry Mason. La majoria dels autors de la col•lecció eren anglosaxons i quan l’editorial optava per autors estatals, el públic no responia. Tot i així, l’editorial va decidir apostar per les novel•les de Ministral, el qual va estrangeritzar el seu cognom i va aconseguir captar l’atenció dels lectors al llarg de cinc anys. Ministral/Lartsinim va oferir al públic un producte singular: en una col•lecció on la figura del detectiu era omnipresent, les seves novel•les tenien coma protagonista un metge, més concretament un psicoanalista.
Sis van ser les novel•les protagonitzades pel professor Ludwing van Zigman, personatge de notable força i magnetisme que a ulls dels lectors, es mostrava com un jove força mandrós que només es motivava quan es trobava amb una enigmàtica psicopatia. Amb perseverança i talent desvetllava els més profuns misteris de la psique dels seus pacients i descobriva amb freqüència que, més enllà de les disfuncions, hi havia un cas criminal que havia de ser resolt. Al començament del cicle, hi ha una clara voluntat de difondre els principis i mètodes freudians, així passa a El caso del psiconálisis, però a mesura que avança la sèrie aquesta evoluciona cap a la narració policíaca pura. Tot i així, les narracions se sostenen gràcies a un equilibrat to irònic que permet al protagonista burlar-se subtilment tant dels procediments psiquiàtrics com dels mecanismes de la novel•la policíaca.
Novel•les del professor Ludwig van Zigman:
El caso del psicoanálisis (1949)
La señorita de la mano de cristal (1950)
El caso de la grafología (1951)
El doctor no recibe (1952)
Sencillamente uan cinta de máquina (1952)
La pista de los actos fallidos (1953)
Llibres a Biblioteques de Barcelona de Jaume Ministral i Masià
Font: Joan Manuel Soldevilla Albertí; Revista de Girona Nº265
Deixa el teu comentari!