La biblioteca del Carmel recomana…Novel·la barcelonina amb solera
Joan Barat i Creus (Barcelona, 31 de gener de 1918 — Barcelona, 12 de gener de 1996) va ser un poeta i escriptor català.
Va publicar diversos llibres, tant de poesia, com de novel·la i narrativa. A més a més, va promoure el Diccionari Català-Valencià-Balear i va ser redactor actiu de la revista Ariel.
Com a poeta, va publicar Poemes, Testimoni de silenci (1947) i Seguint el temps (Col·lecció Ossa Menor, 1956). També figura en el llibre Vuit poetes (1952), formant part de l’anomenat grup Ariel.
Amb el Diari de captaire (Biblioteca Raixa, 1955) va iniciar amb excel·lent èxit les seves activitats com a prosista. En el llibre Barat ens presenta una visió personal de la ciutat de París.
L’any 1950 va guanyar la viola als Jocs Florals de la Llengua Catalana de Perpinyà amb la seva novel·la Testimoni del silenci; el 1962 va aconseguir la Flor Natural als Jocs Florals de Tolosa de Llenguadoc amb De llevant a ponent.
El llibre que ens ocupa, La columna trencada, és primera novel·la de Joan Barat. Es tracta d’un llibre sincer que participa en idèntica mesura de dues qualitats essencials que distingeixen un autèntic temprament narratiu: sentiment i art. És això, sens dubte, el que dóna a aquesta obra el segell d’unitat i de sensibilitat immediata que la caracteritza. Malgrat el seu aparent pessimisme, és un cant a la confiança, de l’home en la seva inalienable sublimació.
Deixa el teu comentari!