La Felicitat: Etapa 15. Novena part
En paraules de Joan Amades:
“En aquest mateix indret començava un carrer que després de fer catorze angles o voltes, anava a sortir al de l’Argenteria on encara se’n conserva un tros. Era el carrer més típic i més interessant de Barcelona, considerat sota un punt de vista pictòric. S’anomenava carrer de Baseia.
Sobre el significat d’aquest nom s’han fet moltes disquisicions. Hom ha dit si era el nom d’una família noble antiga que tenia una fortalesa o castell vers aquest indret destinat a defensar la ciutat contra enemics vinguts per mar. S’ha opinat també si el mot ve de bassa, sot o embassament d’aigua, puix que durant un temps aquest paratge era abundant en basses d’aigua on treballaven els blanquers i adobadors de pells. Hi ha qui creu que el terme baseia és una degeneració de bassetja, o sigui, de fona o mandró gros emprat per tirar pedres, la més primitiva arma de llançament.
AMADES, Joan. Història i llegendes de Barcelona. Pàg. 415
Deixa el teu comentari!