Any Espriu 2013… L’Espriu dramaturg
Acompanyats pel lema “Ens mantindrem fidels” (extret del poema Inici de càntic en el temple) s’inicien avui, 23 de gener, tot un seguit d’actes per commemorar el centenari del naixement de Salvador Espriu (Santa Coloma de Farners, 1913 – Barcelona, 1985).
Salvador Espriu és un dels escriptors més significatius de la postguerra: poeta cabdal, narrador renovador i original i dramaturg partícip de la recuperació del teatre català. En aquella època en què molts escriptors van passar-se a la llengua castellana, Espriu es va mantenir fidel al català i va viure l’anomenat exili interior.
La seva obra dramàtica és breu, però rica i complexa, plena de referències bíbliques i mitològiques que responen al seu gran coneixement de l’Antic Testament i de la literatura i mitologia greco-romana i jueva.
La seva primera obra de teatre és Antígona escrita el 1939 i publicada el 1955. Partint del mite clàssic de Sòfocles, Espriu reflexiona sobre les conseqüències de la guerra entre germans. Tenint en compte en quin moment va ser escrita, la referència a la fratricida Guerra Civil Espanyola és clara i hi exposa la desfeta que aquesta suposa.
Primera història d’Esther: improvisació per a titelles va ser escrita l’any 1948, però no va ser estrenada fins el 1957, a càrrec de Jordi Sarsanedas. En aquesta obra l’autor recupera la figura bíblica d’Esther que va ajudar a alliberar el seu poble de la tirania, establint un paral•lelisme entre el poble jueu i el català. De nou, portava a la reflexió sobre la lluita entre germans. Va ser Ricard Salvat qui va enfocar aquest text com a paral•lelisme de la persecució a la que Franco sotmetia Catalunya en el seu muntatge estrenat al Romea l’any 1962.
A partir de la dècada dels 60, Espriu és conegut cada cop més i esdevé símbol de la literatura catalana però també de les reivindicacions catalanes vers l’estat espanyol. Això succeeix després de la publicació del seu poemari La pell de brau (1960), i pel fet que molts dels seus poemes van ser musicats per autors i cantautors com Raimon a Cançons de la roda del temps, Ovidi Montllor, Xavier Ribalta, Marina Rosell… Imprescindible per entendre la difusió popular de l’obra d’Espriu és la figura del ja citat Ricard Salvat que amb l’Escola d’Art Dramàtica Adrià Gual (EADAG) va estrenar els muntatges de La pell de brau (1960, 1963), Primera història d’Esther (1962,1963), Antígona (1963) i Gent de Sinera (1963) que partia del Llibre de Sinera. L’any 1965, va estrenar Ronda de mort a Sinera, una adaptació dels textos del poeta i una de les peces de més èxit de la companyia.
Va escriure la seva darrera obra teatral Una altra Fedra, si us plau (1977), a petició de Núria Espert que ja havia participat de l’adaptació de la novel•la Laia portada al cinema l’any 1972.
Constantment i al llarg de tota la seva vida va revisar i modificar els seus textos per donar cohesió a tota la seva obra per tal de crear un únic univers literari i modernitat al seu llenguatge.
“Ens mantindrem fidels: per sempre més al servei d’aquest poble”
Salvador Espriu.
Deixa el teu comentari!